Xiprers En l’anar, tants cops de petja i vent, tinc al cor arrelats aquests xipresos de cristall, fumerols de guaita, servents de la terra aspre, bella com un alzinar i fèrtil com una verge. Juny 2024
Riera Major Després d’aquests mesos de sal i sol, s’escola cap el gran bassal esquerdat, un rialler murmuri de llàgrimes de gel. Juny 2024
Primavera a la Font del Pic 2 En el poble que m’ha afillat batega enamorada la font del Pic, incessant doll nutrient, casal de tardes verdejants, de rossinyol i merles i cridadissa al bardissar que clou l’esplanada i que una primavera òrfena de pluges, encara abilla d’espès fullatge. Al bell mig el pont, llenguatge
Haikú el riu Amb aigües lentes el riu a la vall, mena el desglaç al mar. – Esquerda de glaç clot de pa i farina, most de les hores. – La mateixa mirada.
Un matí llarg Hi haurà un matí llarg, amb tot el temps, sense mesura. Arribarà en primavera, sota un cel de blat i farigola i no ens agafarà distrets, bocabadats amb la llum del sol renascut. No gaire enllà, encara se sentirà la remor insistent de l’autopista que no cessa de degotar enginys. En
Simfonia sorda Ha passat el febrer, amb les tardes cada cop més estretes. El març, llueix una trista llum de fi d’hivern i ens acompanya d’esma. Fereix la seva indiferència i ens deixa absorts en el plany, res de nou més enllà del silenci, cap sorpresa amb les abraçades del retorn de la primavera.
Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents, s’enamora de Flora la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdut entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda.
Inicis Quina bellesa enbolcalla el silenci. Quin silenci embolcalla l’ànima. Quina ànima resisteix la bellesa de la silueta blanca d’aquest moment i la seva plenitud amb tants camins que hi conflueixen. Febrer 2024
De les Guilleries i altres somnis La vessant guillera del Massís, és bella, silent i catedralícia. Sant Hilari patroneja tot el domini.
L‘amor és tendresa Muntanya amunt, s’enfila el matí promès i amb decidit caminar, la mare i la filla fan estada en un petit racó de llum que les manyaga l’ànima. Amb la mirada que neix de la mateixa essència de l’alba, l’asssossec és companyia i els ulls curiosos, tot ho abasten. Eduard Casas Gener
Balandre de vela blanca Amb el cove dels pensaments, desordenats per l’aiguat intens de rancúnies i desgavells que l’hort ha sofert sense cap avís ni tronada prèvia, m’assec a sentir la fressa assossegada i raonar amb una mar que és claror. Per tot davant, un balandre de vela blanca dibuixa un horitzó despreocupat
La Muga Llisca una llàgrima de paisatges carregada de treballs i somnis rostos amunt, i es difon mandrosa entre l’ampli mar d’escoltes i respostes que el vast mantell dels fills de Posidó han servat. Milers d’ulls com safirs esperen atents que de l’orient reneixin els núvols que ens portaran l’aigua. Gener 2024
Petit hivern Mentre l’hivern davalla sinuós pel callís estret de la fageda, somriu la tímida pluja, i al damunt la promesa de l’entapissat de fulles d’aram, el goig de sentir-te una part viva de la boscana envoltant. Gener 2024
Trenta sis. A banda i banda del bosc, lletjor, crits d’odi encenien flames a la sureda, Amb forques i fusells esquinçaven les banderes que onejaven òrfenes, a la clariana. Tot és confús encara el 24, fins el meu nom que tremola nu damunt el marbre de la freda cuina que els meus pares van deixar perdre. Al