L’olivera
L’olivera Plou, regalimen els vidres, el carrer es torna un mirall d’asfalt. Dellà, la vella olivera agita les branques. S’ho beu tot. Novembre 2016
L’olivera Plou, regalimen els vidres, el carrer es torna un mirall d’asfalt. Dellà, la vella olivera agita les branques. S’ho beu tot. Novembre 2016
Al tombant de l’abril Darrera el Mont, l’ull omnipresent del blanc Cíclop, guiatge i claror de l’hivern, rebombori de nuvolades convincents, placenta del paisatge irreal de la plana que convençuda, clama la fertilitat dels olivets, bladars i userdes, i al bell mig, el pagès renega l’aspror del terraprim desagraït, i per damunt, els cims
Primavera a la font del Pic “Tresc pels serrats fugint de vora mar, i en pures fonts o al toll que duu a l’atzar em faig tot clar, jo que nasquí febrós” J.V. Foix La font del Pic, incessant doll nutrient, casal de tardes verdejants, de rossinyol i merles i cridadissa
L’equidistant “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. Abillat de tolerància i de saber estar, l’equidistant ha escalat totes les talaies i,
Engendrar Aquests dies com peixos de colors, ens captiven i omplen de llum i d’alegria, una plenitud que ve de l’amor. I el fill que heu engendrat, és la mostra de la continuïtat que estimeu. Enhorabona Cristina i Cristian! Visca la vida! Engendrar Aquests dies de tardor com peixos de colors, ens captiven
Vallclara Damunt una penya, a peu de camí, s’enarbra Vallclara i els seus mil anys i, com un navili de rumb fix, ens mostra el savi orgull dels qui coneixen les rutes dels quatre vents.
Sant Andreu de Bansells Suspesa a l’airecel de les Guilleries, la clariana, entre l’avetosa i la fageda, acull Sant Andreu de Bancells. Tota la història de l’indret, és ara, és present: tot el país i tota la seva gent.
Balconada Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents s’enamora de Flora, la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdu entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda. març
Bocamoll Rufiàn, travolta, tothom et veu un poca-solta, “Divuit mesos i plego”, -diu el bocamoll entremig de gran soroll- “Però per tot el que arreplego, i fomentar el meu ego, tot plegat ho capgiro pels guanys i sense cap recança canvio els mesos per anys. malgrat rebenti del mal de panxa” 15 març 2022
Gener generós L’hivern ens parla d’acolliment i assossec, i en la seva timidesa, les gemmes de l’olivet present als margenals es configuren per a gestar la vida. El bladar, festeja el verd en un horitzó profund per damunt del pes d’un fred que no es cansa. Gener, sobri de paraules, regalima oli novell per
Retorn Retornar a l’hort comunal, esdevenir altre cop arena del sorral, que a tot el llarg de nodridores primaveres, ha bastit la casa de les teves hores, musical, ingràvida, tangible i que amb portes de vidre ha acollit paraules, camins i colors, que t’han permès dibuixar el cercle lluminós dels pensaments, dels fets i
Els amics de la poesia Hem envoltat l’ampla taula que acull les paraules i amb mans artesanes s’han sembrat pacientment les llavors de les espigues plenes, que floriran entre els dies que han de venir. Al bell mig el poeta vetlla, amb mirada fèrtil, que la plàcida llum del cau de la poesia, atïi
Encara febrer Galleja el pit-roig cerca el matoll la merla, les violes folren l’herba.