La Font del créixens
31 de juliol de 2024
0 comentaris
La Font dels créixens La font que raja, la merla xiula en marxar, i els créixens tremen. Eduard Casas. Juliol 24
La Font dels créixens La font que raja, la merla xiula en marxar, i els créixens tremen. Eduard Casas. Juliol 24
Juliol 24 Algunes tardes la mort comparteix el seu temps amb mi. Convoquem el mateix silenci i fullegem plegats algun passatge dels llibres que al menjador deixo en arribar a casa. És amable i callada. En silenci compartim les flaires del jardí i amb pregona amistat, ens repartim un tall de formatge i asseguts al
Hi ha un Empordà Hi ha un Empordà ben blau, una plana coronada per una dama dorment i un ull majestàtic blanc de saviesa i pertinença, banyat d’argent d’Alexandria i la llum moradenca de Delfos. Juliol 24 Versió per a Igualada Hi ha un Empordà Hi ha un Empordà ben blau, una plana
SEMPRE MAR Només poden viatjar aquells colors que el sol desfà amb embats per la senda sense escatimar dreceres al mar. Terra, aire i aigua arrels, teules, fang totes les converses s’ ofegaven arran de mar. Allà buscàvem espets, a la línia de l’horitzó llançàvem la xarxa i amb
Desig A fora, la plaça mig buida es despertava i ja havia rebut els primers escalfs d’un sol de gener, que amb la seva timidesa esborrava el gebra, que l’alba havia estès arreu com un impúdic mantell de fràgils equilibris de soledats i de quietuds. Els posseïa la certesa de saber-se al mateix
L’escala blanca No sé si trobaré mai més aquells graons blancs. de l’escala fosa al meu darrera. Encara sento l’alè insistent d’aquella nit de lluna negra. Al darrera, pesant, seguint els meus batecs. Només el teu càlid mantell sense malsons ni recances, fa que despuntin brins de verdes fulles.
Haikú del Ter Amb aigües lentes el riu a la vall mena el desglaç al mar. – Esquerda de glaç clot de pa i farina, most de les hores. – La mateixa mirada. Maig 2024
Cavalcar Genet d’horitzó serrat, cavalca l’acolorida sembra, amb urpes de colors florits, endinsa’t en el balandreig dels pollancres i vimeteres i abraça totes les paraules que se’n desprenen del fullatge nou. Juny 2024
Xiprers En l’anar, tants cops de petja i vent, tinc al cor arrelats aquests xipresos de cristall, fumerols de guaita, servents de la terra aspre, bella com un alzinar i fèrtil com una verge. Juny 2024
Riera Major Després d’aquests mesos de sal i sol, s’escola cap el gran bassal esquerdat, un rialler murmuri de llàgrimes de gel. Juny 2024
Primavera a la Font del Pic 2 En el poble que m’ha afillat batega enamorada la font del Pic, incessant doll nutrient, casal de tardes verdejants, de rossinyol i merles i cridadissa al bardissar que clou l’esplanada i que una primavera òrfena de pluges, encara abilla d’espès fullatge. Al bell mig el pont, llenguatge
Haikú el riu Amb aigües lentes el riu a la vall, mena el desglaç al mar. – Esquerda de glaç clot de pa i farina, most de les hores. – La mateixa mirada.
Un matí llarg Hi haurà un matí llarg, amb tot el temps, sense mesura. Arribarà en primavera, sota un cel de blat i farigola i no ens agafarà distrets, bocabadats amb la llum del sol renascut. No gaire enllà, encara se sentirà la remor insistent de l’autopista que no cessa de degotar enginys. En
Simfonia sorda Ha passat el febrer, amb les tardes cada cop més estretes. El març, llueix una trista llum de fi d’hivern i ens acompanya d’esma. Fereix la seva indiferència i ens deixa absorts en el plany, res de nou més enllà del silenci, cap sorpresa amb les abraçades del retorn de la primavera.
Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents, s’enamora de Flora la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdut entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda.