RES PUBLICAE

Vella política

7 d'abril de 2022

Vella política oferiu senyors de l’ancestral litúrgia encara que el gest assenyali coratge, ja hem après, després de tant somicar, que no sou res sense cadira i que per ella, oblideu fins el llenguatge comú.   Quanta grisor cal per a tombar la raó i convertir-la en contrària, omplir de neguit el desig i esborrar

Llegir més

Un sol país

3 de març de 2022

  País Una finestra que mira el bosc, una porta que besa el mar, un sostre que és la muntanya, i una casa al bell mig de la plana, bresquilla, melicotó i préssec: País Valencià, Balears i Catalunya, un únic país únic.   Juny2022           Un sol país Una finestra oberta

Llegir més

El viatge

4 de juliol de 2021

El viatge                                                                                                             I ja no volem res més.   Crèiem saber el nom de les coses, dels arbres, de les campanes, dels pobles i la seva gent.   A poc a poc, ens vam enfilar al campanar de l’isolament, i d’allí enllà, pensàrem que dominaríem el tragí de l’anar i venir o els

Llegir més

El president és cadascú de nosaltres

27 de maig de 2021

  El President és cadascú de nosaltres.   En quina llengua fosca ens parlen? llengua d’imperatius i de llampecs negres. Llengua de sabres i de tribunals suprems.   Adés adés entre avetoses i olivets nerets i sureres, congestes i sulsures, Miravet i Cardona. La Barceloneta i Salt.   Per més que ens abracin, que ens

Llegir més

Insistència.

2 de maig de 2020

Insistència Hi ha pressa per fer oblidar la llengua de la tribu, foscos presagis hi ha al rebost, quan es normalitza l’analfabetisme i s’hi conviu amb ell amb habitual complaença. És el col·lapse quan no es distingeix la fleca i l’abellarol, la mar pregona i l’aiguamoix som, la flaire i el miratge i els mots

Llegir més

Papibou

27 d'abril de 2020

    Papibou Ep! haurem d’aprendre a fer un silenci estrident, a ensenyar les negres genives portadores de dents esmolades, que sempre amaguem, i obrir el somriure de la complicitat, de la dignitat i del respecte, entre amics. com aquell qui no fa res. Per a que tothom sàpiga que hi som, que som vius,

Llegir més

Rius de Llibertat

27 d'abril de 2020

  Rius de Llibertat Encetem camins verds, entre marges eixuts i polsosos. L’urpa de la nit, havia cremat els mots , a  la llar de les  llargues hores del desconsol. A prop,  a frec, duem  els companys , nascuts  de l’alè  de la  terra: Nosaltres. I,cada cop més nombrosos, premem amb força el desig de la fita, la dels

Llegir més

Equidistància

21 de març de 2020

  Equidistància “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. L’ofec tenalla la mirada, un roc punyent colpeja la consciència, abillat de tolerància i

Llegir més

Sonet dels sonats

21 de març de 2020

  Sonet dels sonats Amenaça, violència i corrupció tens la baralla i reparteixes el joc empresones dissidents sense arbitració i qui alça un dit li’l talles, com a poc. Xucles, menteixes i ofegues tot mot si no et plau, que és el cas, la llengua robes bèstia inquisidora, sabre llarg i tisores pena i fàstic

Llegir més

Un altre

21 de març de 2020

  Un altre Onze de setembre, pous, galeries fosques, cases violades, llampecs negres, llavis esgarrinxats, turments i botxins i els absents. Com cada dia, cercant la sortida de l’esclafador Hades. Prem-me la mà.   11 de setembre de 2019

Llegir més