A can Godó
7 de juny de 2023
0 comentaris
A can Godó IZ i Millo Al ball de gala al Palau del virrei, s’han trobat els dos promesos, l’un el fita amb fosc desig, i l’altra el mira amb ulls ofesos.
A can Godó IZ i Millo Al ball de gala al Palau del virrei, s’han trobat els dos promesos, l’un el fita amb fosc desig, i l’altra el mira amb ulls ofesos.
L’equidistant “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. Abillat de tolerància i de saber estar, l’equidistant ha escalat totes les talaies i,
Us reconeixerem sempre Hem anat omplint de temences la cisterna que havíem bastit per a desar-hi esperances i als llibres que volíem tornar a llegir se’ls han esborrat les lletres. Ara, que tot s’ha capgirat i que els guies s’han perdut entre els llums cridaners de la ciutat i els afalacs dels aduladors, ara
Dignitat Amb la M.H. Presidenta Laura Borràs Des de quan un
País Una finestra que mira el bosc, una porta que besa el mar, un sostre que és la muntanya, i una casa al bell mig de la plana, bresquilla, melicotó i préssec: País Valencià, Balears i Catalunya, un únic país únic. Juny2022
Presó permanent El president Torra va assumir el càrrec no pas com la culminació de cap carrera política, el va assumir com a conseqüència d’una agressió feixista de l’Estat espanyol a Catalunya que va consistir en la criminalització i l’apallissament del poble català, a més a més de l’empresonament de la meitat del Govern
Papibou Ep! haurem d’aprendre a fer un silenci estrident, a ensenyar les negres genives portadores de dents esmolades, que sempre amaguem, i obrir el somriure de la complicitat, de la dignitat i del respecte, entre amics. com aquell qui no fa res. Per a que tothom sàpiga que hi som, que som vius,
Monarquia Corona de quatre mans; una branda una dalla, l’altra un fal·lus malalt, a tocar la robadora i al darrera, la de la sang. Abril de confí 20
Equidistància “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. L’ofec tenalla la mirada, un roc punyent colpeja la consciència, abillat de tolerància i
Sembla que hem de callar. No és ben vist d’alcar la mà i amb veu tronadora, exigir als malaurats electes que no preservin les seves fosques misèries per damunt de les mil passes, que menen a la frontera del prodigi, des de la llarga travessa que la llum tèrbola i closa de l’esclavatge
Na dalt 2019 per a la Bati Ens queda fum del vint-i-cinc de desembre, bell avet de llumenetes guarnit? El majoral i el rabadà, ja no mengen nous ni olives, els sarrons són buits de figues i les pells i les samarres, resten brutes al portal. Els pastors de mitja nit, fan cric-cric, fan
Vencerem el Minotaure Quin llast infinit arrosseguem des de l’inici de les nostres paraules, quina vergonya sofrim; quina humiliació permanent! i malgrat tot, alcem llibres, escrivim cançons, i ens empeltem de cultura, mostrem allò que som als nostres hereus en un colpidor gest trencat perseverant. Dibuixem un permanent somrís mutant en el rostre, enganyem
Sonet dels sonats Amenaça, violència i corrupció tens la baralla i reparteixes el joc empresones dissidents sense arbitració i qui alça un dit li’l talles, com a poc. Xucles, menteixes i ofegues tot mot si no et plau, que és el cas, la llengua robes bèstia inquisidora, sabre llarg i tisores pena i fàstic