Davall la mar
Tal com l’estiu disposa la tarda
baixem cercant l’aigua pel corriol
de la llum. Veiem dellà els cingles
de roca nua que permanentment
vigilen que no hi faci niu el color
porpra de la tristesa i imponents, alcen
alterosos la boga de tot allò que imaginem.
A l’entrevall, ens acollirà la mar plena
de signes i temps, i en arribar l’estel del dia,
ens farà un lloc al llevant naixent per
a fer-hi estada, on diuen que tot és
esguard i ventijol per a inflar la vela.
Novembre 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!