Conte de la nit de Nadal
Segons que expliquen els més grans,
de quan eren infants els seus avis,
la nit de Nadal les bèsties es vestien
de persones i es comportaven com a tals,
aquesta única nit de l’any.
S’organitzaven segons l’espècie
en oficis ben concrets,
els bous feien de carnissers,
els porcs de mestresses de casa ben polides,
els gats de sastres i els ases de governants ben savis.
Era la nit que les bèsties parlaven,
els arbres cantaven
i per més,
les pedres caminaven i
canviaven de lloc,
de tanta alegria que contenia
l’aire d’aquesta nit.
A l’Empordà i les Guilleries,
escrit està,
al punt de mitja nit, tot els ocells
canten i refilen per tal de recordar
el naixement del Nen de la Cova.
Tots els animals amanseixen llur fúria,
els llops no ataquen el bestiar,
les guilles no empaiten l’aviram
i les abelles i les vespes no piquen.
En el fred de la nit, de la muntanya baixaven
els pastors en grups de tres companys,
un de vell que era el majoral,
una altre de mitjana edat que era el pastor
i un noiet que era el rabadà,
i anaven per les cases trucant les portes
i feien per fer saber a la gent que Jesús havia nat.
Tot plegat era possible,
perquè en el moment de néixer el Nen, va produir-se
una pluja de mel que tot ho va endolcir
i és per això que encara avui, al voltant de les dotze,
regna arreu una dolça suavitat que tot ho embolcalla.
La del Nadal.
Per a la Bati
Nadal 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!