L’estel M’agrada de fer volar l’estel a la mota del riu, quan la tarda es dissolt entre celatges rogencs. S’enlaira juganer , -missatger del meu anhel- i reclama espai als gavians que astorats, miren de sobrevolar-lo. És llavors que em demana més fil i em tiba de les mans en una
Alba Heu vist? hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d’ocellassa furtiva. Però més enllà encara, encén matins lluminosos transparents i fèrtils seguits de tardes de collita i flaires de farigoles. Ben nostres. A la fi dels
Tarda acompanyada Ai, flaires d’espígol! us queda lluny la primavera que us ha precedit, però embriagueu amb pes clement la tardor groga de la pollancreda! Maig 2017
Collaret He anat a cercar paraules noves entre les cendres del bosc cremat dessota la muntanya gran, Ran de l’espadat, amb l’esguard clavat en el silenci pregon de l’afrau que batega, recullo els mots invisibles del caliu persistent, entre les pedres ennegrides de la boscana somorta. Amb ells faré un collaret, en un rast
Cercles L’estiu, enyorada calidesa a la pell dels geners crus amb malànima, de sobte esdevé, amb tanta potència insistent, desig de geners. Mai no recordem prou bé, perquè el passat, -allò viscut- és evanescent, com un vers d’aigua. Juny 2017
Vol en cercles Com més s’enlaira l’àliga en vol planat, dibuixant espirals litúrgiques sobre el seu domini, més s’atansa a allò possible. Tots els punts mòbils li pertanyen, i els fèrtils paisatges estàtics, són la seva nau. Ingràvida, bat les ales, -ormeig mític – i feneix l’atzur en dues meitats idèntiques,
El granet arròs que em demanes El camí blanc, clar, dens i net del viatge necessita de totes les continuïtats, ell conformarà la gran cúpula on rau la caravel.la dels impulsos vitals, la nostra vida. Cada baula el fa possible, de l’abraçada més encesa, fins el petit gra d’arròs capaç d’unir el
Alè Tot el mar hi cap en una mirada blava, i tot l’univers de l’anar i venir de les onades escumoses perseverants i blanques, en els pètals d’una rosella. Tot plegat, és una besada. Juny 2017
Espiral A l’engonal, l’espiral gira amb sentit de possessió. El centre, quiet, t’absorbeix. Et xucla. Juny 2017
Presonera Et faig presonera del meu desig et lligo al llit com em demanes i em vesteixo de somni. Tanques els ulls i neix el prodigi, Saliva, suor i delit. Harmonia. Juny 2017
Roques Amb ulls de fred contemplo des del camí de matinada com el rou ha cobert les roques més esquerpes i les soques més rebels de l’alzinar, i com romanen callades, quasi vergonyoses, tot esperant l’hora de sol, que les tornarà – altre cop- feréstegues. No tots el matins passa, només els
Avui Mentre la nit s’espesseix a si mateixa, plouen coloms d’incertesa. S’albira, un terra humit i receptiu, erm i bocamoll. No encetem cap sardana. S’allunya la cobla? Desembre 2016
Cançó blava de bressol Nina nineta, non non dolça soneta et fon. Nina nineta de plor s’enfila la lluna, la lluna de plom. Darrere el vidre del finestró, làgrimes blaves llisquen manyagues. La nina nineta s’envola., non non s’apropa a la mare, soneta que et fon Lluna negra de
Corria davant meu Corria davant meu la tarda i no la podia atrapar. Braços estesos, abraçava el seu rebuf, i encara gràcies. Octubre 2016
A tocar Hi ha un món prodigiós ocult darrere de camins d’essències de color safrà i flaire de fenc madurat, lluminós com cristalls de roca. Un món on els abismes de parets verticals són clements, amb límits oberts i escales lleugeres pujades pacientment per cargols que a cada graó, enceten un altre