Collaret
He anat a cercar paraules noves
entre les cendres del bosc cremat
dessota la muntanya gran,
Ran de l’espadat, amb l’esguard
clavat en el silenci pregon de l’afrau
que batega, recullo els mots invisibles
del caliu persistent, entre les pedres ennegrides
de la boscana somorta.
Amb ells faré un collaret,
en un rast de matins i tardes de bonances
i un enfilall de mots sense basarda,
fugaços i vius,
amb un xic de llengua neta,
com el lluc vitenc que despunta l’herba
després del dall del segador.
Juny 2017-2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!