Cançó blava de bressol
Nina nineta,
non non
dolça soneta et fon.
Nina nineta de plor
s’enfila la lluna,
la lluna de plom.
Darrere el vidre
del finestró,
làgrimes blaves
llisquen manyagues.
La nina nineta
s’envola.,
non non
s’apropa a la mare,
soneta que et fon
Lluna negra
de fosca mirada ,
quines paraules
m’adreces al cor?
Sento l’albada,
esfera esperada,
allà on tu siguis,
el dia em durà.
Nina nineta
dolceta d’or,
son de moxaines,
apressa’t
non non!
Octubre 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!