Sonet dels sonats Amenaça, violència i corrupció tens la baralla i reparteixes el joc empresones dissidents sense arbitració i qui alça un dit li’l talles, com a poc. Xucles, menteixes i ofegues tot mot si no et plau, que és el cas, la llengua robes bèstia inquisidora, sabre llarg i tisores pena i fàstic
Diana can Ninetes 2017 Petit cigró, rodó. Somrius abans, del joc. Gustós botó, rosat, menja dolça, tast salat. Puja, puja, desfermat, tiba, tiba, ben alçat. I sura, vola per damunt la mort, i crida, xiscla ben fort.
Avui Mentre la nit s’espesseix a si mateixa, plouen coloms d’incertesa. S’albira, un terra humit i receptiu, erm i bocamoll. No encetem cap sardana. S’allunya la cobla? Desembre 2016
Primavera de mirall Aquest segueix sent el cel que ens acull, el mateix de les nits de vi i de lluna de mirall, de foc interioritzat i danses, de mans tremoloses àvides de pell i de jocs, de besades i de juraments, de deliris i follies, castells d’ivori sobre la jàssera de la
Monosíl·labs El roc ric de l’or, rau al fons del pou cec d’un rei urc i foll. El reu, se’n riu amb roncs sords. Plou i fa fred, per a tots. Prou, és la fi del joc. Febrer 2017
Nadal bord Com ombretes de les figures d’un pessebre inexistent. Com l’alè de la mula i del bou, sobre el rostre del nin ros, nascut a l’establia de la clínica dels avortaments frustrats.