Falenes Aquestes papallones nocturnes que voleien matusseres en òrbites estèrils al voltant impertèrrit del llum del jardí, malgrat la seva insistència, mai no seran llum. No és aquest el secret d’esdevenir lluerna, cal néixer de l’ou concret, ser covat adequadament i restar eruga sense cap més ambició que arribar a ser
Porcellana En el bosc dels prodigis he trobat una nina d’or, negres fils d’argent l’il·luminen la cara i sempre els llavis somriuen amorosos. Maig 201
Al menjador Al menjador, on cantàvem les cançons el Nadal, amb la taula blanca de tovalles brodades i flametes d’espelmes roges entremig de branquillons de grèvols en fruit, on es trobaven la teva nina i el meu cavall de cartró el bulliciós matí dels Reis d’Orient, al racó de la finestra blanc
Cançó muda Quan arribis a dalt del revolt, atura’t i seu, al banc de la miranda. No comencis a criticar l’avenç del formigó i espera -amb calmada respiració- la fosa que els colors del capaltard, lliuraran a les farigoles i romanins. Nosaltres, som els hereus de llurs perfums. Juliol 2010-Agost 2016-
Caramel-Haikú Et menjo sencer i et mullo amb saliva per a rebre’t tot. Maig 2017
Entrada. Haikú Només tu entens com separes les cuixes i esperes l’embat. Maig 2017
Argent haikú Blancs pits de plata, xumo dels mugrons la llet. La teva essència. Maig 2017
Silenci- Haikú Delicadament t’enfonsaré els meus dits dins i et tindré quieta. Maig 2017
Magraner A la cripta de l’amor il·luminat ens trobem per a cremar com l’oli sagrat de la llàntia astral sense ombres, a poc a poc i titil·lant sense descans, lligats pel profund vincle del foc. Tots dos, tronc i gemmes. Tu t’empeltaràs de mi i jo de tu. Serem el
Hi ets Que després de tants anys de provar tot allò assimilable, de beure totes els licors destil•lats als innombrables cellers de cap lloc concret, s’obri la porta il.luminada que crèiem impenetrable, em confirma que no sabem res, que tot és possible. A l’altra banda de la pineda algú com
Vi madur Veig esberlada la copa de cristall fi, no podrem servir el desitjat vi que la tardor madurarà al celler de les respostes. Has sentit potser, cap cançó desafinada? Jo no. Tornarem a veremar, I aquest cop, sense tisores Agost 2016
Pomeres Ha entrat el setembre, i ens deixarà enrere com cada any, l’encís, que ens apropa, de les farigoles i els espígols, però ens durà calladament, a la plenitud del flaire verd i dolç de les pomes madurades en el seu ventre. Setembre 2016
Lluna de setembre Planeja damunt la nit de mig setembre, una lluna creixent encara encesa i el perfum d’userda dallada el mateix capvespre. Allà on el carrer es desfà i els horts ocupen les ombres, acaba el dia. El gruix dels hostes nocturns vetllen, encimbellats als primers arbres de la fosca, el tèrbol desig de
Pegàs i desig Esperàvem la cambra de mitja nit, com qui espera el cavall alat que t’ha de dur al jardí dels plaers, pel damunt de tots el confins. Però la cambra que coneixíem dels teus versos, -argent, llavis, saliva i alè- clogué la porta, Plorarem el perdut cavall alat i restarem erts, a la
A flor de pell Encara he trobat encenalls d’aquell foc de paraules enceses, que eren íntims desitjos de trobar-vos. Mots d’ànima que perduren, que remouen amb benvolença el lloc on sóc. Em crideu pel meu nom i ja estic llest de la feina. Agafaré els ormeigs, i m’embarcaré mar enllà fins l’horitzó