A flor de pell Encara he trobat encenalls d’aquell foc de paraules enceses, que eren íntims desitjos de trobar-vos. Mots d’ànima que perduren, que remouen amb benvolença el lloc on sóc. Em crideu pel meu nom i ja estic llest de la feina. Agafaré els ormeigs, i m’embarcaré mar enllà fins l’horitzó
De matí Després de tanta tramuntana, de constants aücs sords, rere el finestral, el jardí eixut despunta un sol bullent d’enyor i em deixo endur a la platja, davant d’un pausat anar i venir de escuma insistent d’un mar de estiu groc. L’encaro, àvid de tot escalf i em pren, el rebo, el sento
Ocell nocturn Ja sé que tendeixo a somniar, idíl·liques fonts de l’aigua de la vida, o cavalls alats, preparats per a iniciar l’eteri viatge a la recerca de les lentes hores dels colors. I amb tots ells, m’afanyo per a portar-los davant teu, com si fossin presents ben vius. Tu -bella
Barba de sucre Quan esperes les hores que vénen, s’esvaeixen les que s’allunyen, aquelles del temps de la innocència, rere d’escenaris desdibuixats. Bagul d’hores que t’han macat, hores de silenci, i s’emporten de tu íntims crits de colors, que jeien -despreocupats- a l’eixida del jardí de casa. Xuclen, fins la petita plaça del
Inhòspita fita d’orient T’oferia el meu millor vi en la copa d’aram i em deies: No, no en vull beure. Et feia a mans el petit vaixell de veles d’argent per a encetar el viatge al país de les orenetes i em feies: No, fuig, em fa por navegar! Et
Camí de casa En tornar pel camí de la font, s’han encès les nuvolades que un garbí malhumorat ha encimbellat a la serra de ponent. Camino, coronat de vermells, blaus i grisos, cap a la casa del capvespre. Sentir les granotes a la llunyania de la riera, veure els falciots omplir el celatge
La dama negra. No és cap sorpresa, tots ho sabem: la mort jeu al costat nostre, cada nit. Sempre té raó. Mentre, tu i jo, entonem cançons i ballem, estimem les nostres ments i els cossos sinuosos, plens de luxúria plaent. La vida ens riu, i amb ella, la vella dama negra, sempre
Monarquia haikú El republicà corprès, remuga renecs, foll, col la reina. Gener 2017
Haikú llençols Entre llençols de lli s’il·lumina la cambra: encara et tinc! Desembre 2016
Haikú Nadal La nit de nadal, infinits ullets al cel. Neven besades. Desembre 2016
El CAU Has arrossegat pesants maletes de volums immensos, per a des de l’inici del teu temps, per a omplir-les d’experiències, per camins metàl·lics de negre asfalt i blancs corriols de vores verdes, dies de rosats clarejars fins el ponent encimbellat del preludi de la nit. I has assolit lliscants carenes,
ELS FURTIUS Tan desitjar el capvespre per a alçar el vol després de tot un dia d’espera, arraulit entre el canyar i les aigües somes, i saps que t’esperen els furtius armats amb tots els arguments per a véncer-te. Millor que callis i esperis a l’alba, encara que hagis d’aguantar el
Cel de Nadal Nit brillant d’hivern Immensa caravel.la de veles inflades desembre 2016
Interludi Enyor de petons sense nom, omplen profundes cisternes. Febrer 2017
Trobada Despulla’t a prop del foc, fes que la roba llisqui pel teu cos, lentament, fins el terra. Et miro embadalit callat i clavat al silló. Apropa’t, fes ondular els malucs fins que el pubis vellutat s’aturi a la meva mà. Desprèn tot l’embruix del teu cos mentre la lluor