Roques
Amb ulls de fred
contemplo des del camí de matinada
com el rou ha cobert
les roques més esquerpes
i les soques més rebels de l’alzinar,
i com romanen callades,
quasi vergonyoses,
tot esperant l’hora de sol,
que les tornarà – altre cop-
feréstegues.
No tots el matins passa,
només els d’avingudes beix,
on boira i llum fan estada
i el bosc respira clemència.
És una aurora lila d’hivern
amb nom de dona,
preludi d’un gran dia, amb flors noves.
Maig 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!