L’estel
M’agrada de fer volar l’estel
a la mota del riu,
quan la tarda es dissolt
entre celatges rogencs.
S’enlaira juganer ,
-missatger del meu anhel-
i reclama espai als gavians
que astorats,
miren de sobrevolar-lo.
És llavors
que em demana més fil
i em tiba de les mans
en una vana esperança d’alçar un vol
altíssim sense imatges
que quasi fa seu.
Està bé penso, hem travessat el riu
molt per damunt dels xiprers,
que amb persistència,
aturen els vents dominants,
i tot seguit,
al seus peus s’obre la carretera
lluent i precisa de l’altra riba,
que s’esmuny entre pomerars i userdes,
i mena d’esma al poble
dels carrers amb llambordes d’argent.
Agost 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!