Erotíssim Delicadament t’enfonsaré els meus dits dins i et tindré quieta Només tu entens com separes les cuixes i esperes el foc. Et menjo sencer i et mullo amb saliva per a rebre’t tot. Blancs pits de plata, xumo dels mugrons la llet. La teva essència. Alba Crides
Entre dos Dos tions vermells damunt d’un llençol alat, descalcen la mirada obscena i encetat el flux, no res atura les brases ardents que davallen pel ventre fins a jaure on neix el pou que tot s’ho empassa. I no hi ha mà, ni braços, ni serpent que pugui fugir sense ser
Cabells Quina estona amb cos, tangible, flairosa, de setí, harmònica, emergeix del silenci quan bades les mans simètricament i em prens els cabells per a jugar-hi amb ells Enxiqueixo a la llinda dels ulls de l’alba i tossudament busco la paraula que m’endinsi en el teu vers. Novembre 2017-febrer 2022
Va entreobrir els ulls Va entreobrir el ulls, sentia els pits tensos. Desprenien l’olor salada d’aquelles mans segures, àvides de luxúria que l’havien pres, cegues per la seva carn blanca i pell de follia, que la duien a un orgasme ferí. Els mugrons, bruns i encesos, encara tremolaven com les espurnes embogides d’un foc
Antre benèvol L’explícit vaivé dels malucs sinuosos m’absorbeixen la mirada atònita. S’encén la sang i Venus tot ho venç: et vull fruir per sobre de la vida mateixa. Si s’obren les teves mans m’hi encasto, Si obres les cuixes esdevinc serp devoradora. Si em dónes l’antre ja no existeixo. Setembre 2017 Entre llençols.
Diana can Ninetes 2017 Petit cigró, rodó. Somrius abans, del joc. Gustós botó, rosat, menja dolça, tast salat. Puja, puja, desfermat, tiba, tiba, ben alçat. I sura, vola per damunt la mort, i crida, xiscla ben fort.
Espiral A l’engonal, l’espiral gira amb sentit de possessió. El centre, quiet, t’absorbeix. Et xucla. Juny 2017
Pegàs i desig Esperàvem la cambra de mitja nit, com qui espera el cavall alat que t’ha de dur al jardí dels plaers, pel damunt de tots el confins. Però la cambra que coneixíem dels teus versos, -argent, llavis, saliva i alè- clogué la porta, Plorarem el perdut cavall alat i restarem erts, a la
Trobada Despulla’t a prop del foc, fes que la roba llisqui pel teu cos, lentament, fins el terra. Et miro embadalit callat i clavat al silló. Apropa’t, fes ondular els malucs fins que el pubis vellutat s’aturi a la meva mà. Desprèn tot l’embruix del teu cos mentre la lluor
Les hores Fa hores, dies potser, que em va envaint cada racó del meu volum enter, aquest orgasme pervers que em treballes amb la teva totalitat, incansablement, des de la distància. És el desig sense cap fre, amb el viu plaer de l’ànima tota. Neguit pesant al sotaventre, el llenguatge ancestral del
Sumatori Darrere de cada mot trobo la teva pell, i en ella, l’ànsia de sumar als teus anys, els meus. Desembre 2016
Bucle Delicadament t’enfonsaré els meus dits dins i et tindré quieta. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans, pits, dits, llavis. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans, pits, dits, llavis. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans, pits, dits, llavis. Llavis, llengua, boca, braços, cintura, mans… I així, nafent. Febrer
El sexe és al cap De llavis a llavis i tiro perquè em toques Què importa si és negre? Què importa si és rosat, si ens fonem junts en un de sol? Ets més enllà; més enllà del teu sexe, més enllà dels teus colors. Ets només a frec de
Golut Llaminer i golut, em sadollo de tu, xumant l’escletxa d’on brolla -amorosit – el teu embruix absolut. Et menjo; no: et devoro. Novembre 2016