Setmana Joan Vinyoli
Encetem la setmana Joan Vinyoli. El poeta va néixer el 3 de juliol de 1914. Aquests dies aniré triant algun poema amb una introducció molt personal que potser ajudarà a entrar-hi als qui la poesia encara els tira enrere.
Què passa quan dos amants es prenen les mans? Immediatament a través d’elles comença a circular un cabal potent d?emoció i el sentiment s’intensifica. Com s?hi en elles hi bategués el mateix cor. Un sentiment pur, noble, agitat, encès, ardent. També amb un punt de tristesa perquè la fluència encara no és tan plena com l?anhel del cor exigeix. Les mans només són el preludi del l?estreta final en què es fusionaran els cossos sencers formant un cercle clos en ell mateix. Aquest moment ha d?arribar, l?impuls de l?amor hi porta. Perquè fins que no es culmina sembla que molt d?aquest doll d?amor es perd en l?aire i les coses.
OH, ESTRÈNYER LES MANS
Oh, estrènyer les mans on batega,
amb la més noble sang, la més pura,
la més trista, la més agitada,
la més encesa i ardent, oferint-se
la plenitud d?un cor!
Ai, aquest doll, aquest vessar d?amor
que es perd en l?aire i en les coses!
tant que voldria el cercle
tancar: de tu a mi, de mi a tu cloent-se
la vida i res ja no es perdria
d?aquest immens, insadollable anhel!
Comparo la lectura d’un poema al fet de menjar un bombó. L’esguerres si el mossegues i te l’empasses. No has deixat temps a les terminacions nervioses de la llengua d’absorbir-ne i degustar-ne els gustos múltiples. El poema s’ha de rellegir lentament diverses vegades procurant a cada passada descobrir-hi alguna cosa nova.
Serà, doncs, una bona manera de descobrir-lo. Gràcies!