Segon racòmetre. La independència guanyaria en un referèndum
SI DURANT ELS PROPERS 4 ANYS ES CONVOQUÉS UN REFERÈNDUM
PER DECIDIR LA
INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, VOSTÈ PERSONALMENT QUÈ CREU QUE
VOTARIA?
Resultats
a les pàgines 34-35. Conclusions dels Racòmetre:
“Empat tècnic davant un escenari teòric. Amb
independència del nivell de participació (ja sigui amb un escenari del 65% com
del 75% de participació), en ambdós casos els resultats del referèndum podrien
donar el triomf a una o altra opció en funció del propi marge d’error de l’enquesta
(+3,16%): amb un 64,75% de participació
podria guanyar el SÍ a la independència amb un 51,58%, però amb un 75,46%
el triomf seria del NO a la independència amb un 52,25% dels vots emesos.”
Crec que s’equivoca. El SÍ guanyarà
àmpliament. El nombre de vots favorables serà encara molt més alt. Per tres
raons:
1. Per efecte de la campanya del referèndum. El debat s’estendrà. Les raons del
SI tindran un predicament que no han tingut fins ara. Els partidaris del NO
també s’explicaran, però no faran sinó repetir el que han sentit sempre des
dels mitjans; per tant, no oferiran novetat i no captaran nous adeptes. Els que
poden augmentar són només els del SI perquè les seves raons seran noves per a
molta gent.
2. Les raons del SI es basaran sobre tot en raons econòmiques: el robatori d’Espanya de la
nostra riquesa productiva, la migradesa de serveis que hem de patir per aquesta
causa i la conseqüent manca del benestar que ens mereixem.
En el mateix
Racómetre la gent partidària del concert econòmic, per tant sensible a les
raons econòmiques esmentades, se situa al 77,4% (pàgina 36). És de suposar,
doncs, que els favorables al SI pujaran cap al 70% quan se’ls expliqui que
Espanya no està disposada a modificar el seu concepte de solidaritat
espoliadora.
3. La franja d’edat amb més adeptes a la independència és la menor
de 35 anys (a
favor: 82,7%). Ho detecta el mateix Racómetre, pàgina 37. Això vol dir que a
cada nova fornada de joves amb majoria d’edat el nombre d’independentistes
creix. Cada any s’incorporen més joves amb voluntat independentista. Quan es
convoqui el referèndum, el nombre d’independentistes haurà crescut. El SÍ a la
independència està més que assegurat.
Anem bé, les
circumstàncies són favorables, però hem de seguir treballant, sobre tot sobre
certs segments socials que no hem de donar mai per perduts.
Una altra enquesta que, si la llegim bé, com fas tu, confirma com ha crescut l’independentisme com a opció real a la nostra societat i que guanyaria en un hipotètic referèndum. Ara la qüestió important, però, és quins passos s’han de seguir per arribar a aquest referèndum.
El SÍ guanyaria àmpliament, però hauríem de fer el referèndum en la propera legislatura, i amb la data fixada i el full de ruta definit i el pacte de no agressió entre partits independentistes signat, això estaria guanyat. Però tenim un problema molt gros i no sembla que gaire gent l’estigui veient: CiU s’ha compromès a no fer aquest referèndum.
I alguna cosa estan fent malament els tres partits independentistes que surten a les enquestes (Esquerra, SCI i RCat) perquè el vot independentista vagi a parar a CiU.
Tenim dos mesos per trobar el discurs adequat i esbombar-lo. Si no ho fem, un Parlament dominat per CiU ens portarà per uns altres viaranys que l’independentisme ja no controlarà. Ho deixarem tot a les mans d’Artur Mas.
En quatre anys l’independentisme ha crescut molt però res no ens diu que quatre anys en unes altres circumstàncies no ens facin veure les coses d’una altra manera i abandonar progressivament allò que ara tenim tan clar.
Si fem el referèndum, el guanyem. Però l’hem de poder fer i CiU és la garantia que no el puguem fer.