Més musculatura independentista
Déu n’hi do la musculatura independentista que hem demostrat darrerament. La certesa me la dóna el meu amic franquista i ara ben connectat amb l’elit del PP. Durant la conversa em diu “cuando seais independientes…” És el segon a qui ho sento. Com deia, és el millor senyal del to de la nostra musculatura. i no oblidem l’èxit de les consultes, del 10-J de l’any passat i del 9-J d’aquest.
La independència és la Champions, és fer l’Everest. Necessitem una musculatura excel.lent que encara necessita moltes hores de gimnàs i sobre tot una millor força mental. Fer la independència és anar a totes. Ens cal més musculatura independentista.
Ho heu sentit per tots els altaveus mediàtics: el nombre de diputats independentistes no es correspon amb la gent que se’n declara. Què falla? Els polítics s’emporten les culpes. Es veu que falten líders, es veu que no donen la talla.
I no serà que als independentistes ens manca musculatura? Per què necessitem líders per fer possible la independència? Per què tot ho confiem a entitats civils sabent que la independència és un fet polític que només l’acabaran per fer els polítics? Per què votem partits que sabem que mai ens portaran a la independència i ens deixem enganyar pels “passos” que diuen que ens hi acosten?
La independència molts la desitgen, però no tots la volen. La independència és molt exigent. Quants desitjarien anar al llit amb la Uma Thurman de la Sshwepps, però quants menys ho voldrien de debò! Declarar-se independentista exigeix que estiguem disposats a voler-la amb totes les conseqüències, posant-hi el que faci falta.
Hem de treballar molt més si volem guanyar aquest Everest, aquesta Champions. Hem d’anar a totes. Cal fer més musculatura independentista. No tots la tenen prou tonificada: esperem massa dels líders, esperem massa ser arrossegats en comptes d’empènyer nosaltres; som massa dependents dels mitjans i massa poc de la nostra convicció; ens conformem amb accions puntuals sense anar a totes; deixem la feina independentista per a les grans ocasions farcides d’emotivitat i oblidem la feina diària de convèncer a la gent de l’entorn; massa proclius a les reaccions i massa poc al treball planificat…
Però no tots són tous. Cada cop som més aquells pels qui la independència preval per sobre tot i la treballem cada dia. Fem musculatura independentista!