CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Lliçó d’història per al fatxenda don Gregorio

Encara hi sou a temps, espanyols, encara sou a temps de rectificar la història! Esmeneu-la i doneu-nos la independència. Sabem que més aviat és cosa nostra i ens l’hem de guanyar, però ja que us portem tants de maldecaps, no espereu i desempallegueu-vos  de nosaltres. Tants que us veieu obligats a bombardejar-nos.

 

El Peces-Barba aquest gasta la fatxenderia dels ignorants i de la majoria d’espanyols. Passant-se la història per l?engonal de la xuleria messetària, al·ludeix a la guerra dels Segadors i a la independència de Portugal com si el desenvolupament i final d’ambdues hagués depès de la voluntat totpoderosa dels seus avantpassats. Res més fals. He trobat, gràcies l’amiga Cel, el millor resum d’aquests fets històrics en el blog de Savalls. Us en passo un fragment.

“Faré un breu resum històric pels polítics i periodistes que només coneguin les guerres del segle XVII per haver llegit alguna crítica hagiogràfica de Alatriste a les planes delBabelia.

Felip IV, rei de les Espanyes, governava mitjançant el seu valido el Comte Duc d?Olivares un estat en bancarrota ?us sona?- que va rebre més galetes que un davanter del Barça marcat pel Pepe del Madrid. Al 1640, la monarquia espanyola no estava per impedir la independència de Portugal, ni la de Catalunya, ni la dels Països Baixos, el Milanesat, Napols o el que sia. Enfrontada a tots i a tot va veure com l?Imperio s?esvaïa i quedava relegat a la península i a les possessions americanes. La guerra amb Portugal va durar vora vint anys, amb continues invasions castellanes repetidament rebutjades a sang i a foc pels Bragança i els seus conjurats. Portugal, com la majoria de països amb cara i ulls va assolir la seva independència a la brava, a hòsties… No es que Castella els deixés marxar com maquillava ahir don Gregorio, de fet els nostres cosins atlàntics es varen fer un tip de fer-los una cara de mans al capitán Alatriste i els seus muchachos. Flipo amb l?actitud condescendent envers els portuguesos d?aquest socialista passat de moda, i encara flipo més que el vagin convidant a parlar pels puestus.

 

Pel que fa a Catalunya, després d?anys d?abusos per part de les tropes castellanes instal·lades al Principat, uns pagesos amb dignitat ?ai… el meu esperit carlí- varen baixar per Corpus a Barcelona. Anaren a que els beneïssin a la catedral i un cop dispensats de les seves immediates accions varen alliberar els seus companys empresonats, es varen fer amb el control del Cap i Casal i linxaren al Virrei a la platja quan intentava escapolir-se com vulgar Gadafi ?en aquells temps no hi havia mòbils, no hi ha imatges, però tinc la sensació que els segadors no tindrien res a envejar als milicians libis a l?hora d?enxampar fills de puta-. Aquesta revolta catalana es la que els portuguesos varen aprofitar per fotre el camp, i així ho expliquen a les seves escoles, senyor Peces Barba…

 

Un cop foragitat el poder reial, els catalans varen experimentar una interessantíssima evolució constituent, amb influències democràtiques de caire medieval, amb complicadíssimes balances de poder entre estaments, gremis, el clergat i la petita noblesa sota la guia de Pau Claris… de forma coetània a anglesos i holandesos els nostres avantpassats experimentaven amb idees republicanes anteriors a la il·lustració, abans que els pares de la revolució francesa teoritzessin sobre les noves formes de govern que arraconarien les monarquies o bé cap a les funcions representatives sense poder polític, o bé de cap a la guillotina -mai més ben dit-. I aleshores… fos per instint de supervivència, fos perquè la idea de nació no era destriable encara de la condició de súbdits de un Rei ?hores d?ara tant se val el perquè- Catalunya es va posar sota la protecció del Rei de França. No… no cal que ho digueu… no l?encertem mai. Al cap de pocs anys, i mort Pau Claris, els nostres rebesavis varen demanar als francesos que fessin les maletes cap a Paris i pactaren amb la casa d?Austria espanyola el reingrés a la seva corona, mantenint això si les nostres constitucions ?com no podia ser d?altre manera-.

 

Senyor Peces Barba! Escolti si us plau ja que no va escoltar a classe! La revolta catalana del 1640 no va ser aixafada militarment! Els catalans, com a nació sobirana, varem pactar amb el Rei de les Espanyes. Faig aquesta crida d?atenció a classe extensiva als periodistes catalans… que avui he hagut de sentir en Jordi Barbeta dient que ?tant de bo les tropes de Castella haguessin anat contra Portugal i no contra Catalunya?… refot! “

Article complet aquí “El fracàs escolar de don Gregorio”

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.