Laporta, l’únic que se la va jugar per Prenafeta i Alavedra
Els diaris diuen que el cas Pretòria no s’aguanta pel que fa a Prenafeta i Alavedra. Els tècnics d’Hisenda no troben cap il.legalitat en el cobrament de comissions encara que aquestes siguin altres.
La veritat, també ho vaig pensar jo en aquell moment. I suposo que molts altres. Però com que no som experts en aquests temes… Els nostres dubtes van passar quasi a certesa quan vam veure el xou montat per la Guàrdia Civil i Garzón en fer-los baixar emmanillats del furgó policial. El tracte de la premsa espanyolitzada ens va acabar de certificar-nos que hi havia una clara voluntat d’humiliació del poble català tot vexant uns homes que havien ocupat càrrecs importants en la Generalitat i que eren significats catalanistes.
La gent de Convergència no és pas tonta i devien veure el mateix que jo. Tot i que els dos homes esmentats eren amics seus i dels seus, van callar vilment.
Només una persona va tenir la valentia de parlar públicament en favor de Prenafeta i Alavedra. Un home que no era amic seu ni gairebé els coneixia, però que en veure que a través d’ells es volia humiliar Catalunya, va denunciar públicament la injustícia que es cometia amb ells.
Aquest va ser Joan Laporta. En una conferència sobre el Barça i Catalunya va manifestar:
“Sóc aquí perquè m’han convidat, però, a més, per donar el meu suport a les famílies d’unes persones, uns catalans, uns barcelonistes, que estan patint com a conseqüència d’una decisió judicial que, en la meva modesta opinió com a advocat, pel cap baix la trobo desproporcionada i humiliant, per a ells i per a Catalunya.”
Ara és ell qui rep el mateix tracte per part de l’estament espanyolista de Catalunya. I no diguem com hi col.laboren els mitjans d’Espanya.
Laporta va mostrar fa un any la seva vigoria moral i el seu amor pel país. És la persona de Catalunya més famosa arreu. Va apostar públicament per uns apestats. Va arriscar terriblement la seva imatge. Quan les sospites versen sobre tema de calers, la demagògia està servida. Tanmateix se la va jugar pel país. És un home d’un coratge excepcional; coratge que unit a la seva capacitat organitzativa i a la seva actitud guanyadora el converteixen en un dels actius més potents del país. No ens el podem perdre. No deixem que facin amb ell el mateix que van voler fer amb Alavedra i Prenafeta. Fem pinya amb la persona més idònia per portar-nos cap a la independència.