CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

“Junqueras repta CiU i ICV a presentar-se en una llista conjunta per proclamar la independència.” ( Vilaweb) Sona estrambòtic, i ho és. Oriol Pujol, el nou secretari de CDC, després de sentir als seus militants durant tres dies de congrés cridar independència, va córrer a la ràdio per deixar clar que el seu partit no era independentista. Pel que fa a ICV, fora del Romeva, no ha demostrat altra intenció que encaixar-nos amb Espanya. Amb aquesta declaració, Junqueras ens regala política ficció. Diversió d’estiu. Això sí, prou estrambòtica per assegurar-se un forat en els mitjans!

Junqueras fa especulació perquè no té projecte. I parla per parlar. Comenta el diari: “ Ha reconegut, no obstant això, que fins ara els seus esforços han estat sempre infructuosos, ja que ecosocialistes i nacionalistes no s’ho han pres mai amb gaire interès.” Doncs, aleshores, si ja en sap el resultat, a què vénen aquestes xerrameques? Força trist. Perquè entre altres coses ens demostra que només saben anar a remolc de CiU.

El món independentista espera més de Junqueras. Espera el que és de pura lògica: per fer independència, s’ha d’ajuntar amb els independentistes. Hi ha tres diputats de Solidaritat que no han parat des del primer moment de treballar per la independència i que ja han presentat una llei per proclamar-la des del Parlament. No és amb aquests amb qui primer s’hauria d’entendre? Doncs bé, no només prescindeix d’ells, sinó  que pretén sistemàticament ignorar-los. Com si no existissin, no els anomena mai per a res. La llei de l’ostracisme. I una greu equivocació. Aquesta política és extremadament perjudicial per al país. Junqueras opta per un camí de divisió silenciosa que debilita l’independentisme. Sembla com si digués: si jo no sé o no puc portar el país a la independència, prefereixo que no l’hi porti ningú. Però el país ho percep. Per això que, tot i créixer l’ independentisme, Esquerra no aixeca el cap en les enquestes.

Junqueras se sent impotent. Aquesta impotència li serveix d’excusa per no presentar un projecte propi. “…ha argumentat que els republicans només han sumat 23 diputats en el millor dels escenaris. És per això que cal sumar més, i l’objectiu principal és convèncer qui més diputats té perquè faci el pas”, en referència a CiU. Falta moral de victòria. La fita d’un partit petit no ha de ser ajuntar-se amb un de gran, sinó créixer i guanyar-lo. Si vas d’acompanyant, mai posaràs els mitjans per fer-te gran i guanyar. Esquerra fa anys que només somia a acollir-se a l’ombra dels grans. I en depèn. Així li va anar amb els socialistes i així li va ara amb CDC. Junqueras és intel.ligent però, al meu parer, està atrapat en l’estratègia històrica d’un partit que no ho és i encara no n’ha après.

Junqueras ha d’ajuntar-se amb qui comparteix la fita de la llibertat per al país. Si cal, haurà d’allunyar-se d’aquells elements històrics del partit que encara guarden rancúnia per les escissions passades. Solidaritat és el primer aliat en la marxa cap a la llibertat. El país no ho entén d’una altra manera.