CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

El Gran Timoner no ens ha portat a bon port. No al que ens havia promès, aquell on el poble pogués viure la seva plenitud en pau i llibertat. El Gran Timoner ha fracassat. 


El fracàs de l’autonomia

Els anys d’autonomia han estat anys de lenta davallada de la potència econòmica de Catalunya. Mentre la resta d’autonomies anaven gaudint de més recursos econòmics i més benestar, Catalunya perdia pes i passava de ser la segona en PIB a la dotzena posició. I molt més. Mentre el Gran Capità ens repetia enfadosament que tot anava millor que millor i que el país era fort i potent i que “ens en sortirem”, sabia que ens furtaven la cartera. Sabia, perquè ho ha reconegut en el seus Butlletins, que aquesta era la voluntat dels espanyols, però ell s’ho callava no fos cas que li atribuïssin, com a fracàs seu, l’espoliació que sistemàticament ens aplicaven els espanyols. Ara que manen uns altres, s’atreveix a denunciar-la. 

A cada nova atribució de competència, la migradesa econòmica que l’acompanyava obria una nova via d’aigua a la nostra nau. I ara s’han fet tan grans que no sabem com tapar-les. I ara ens diuen que som nosaltres que gastem més del que devíem en sanitat, educació i vés a saber què més ens diran demà. Nosaltres, que som els més productius de l’Estat!

La grandesa del reconeixement

Reconèixer l’error o si més no qüestionar el posicionament que s’ha defensat tota la vida, només està concedit a les grans persones. Sempre m’ha admirat Plató escrivint el seu Parmènides i exposant-hi una per una totes les objeccions que es podien imputar a la seva teoria de les Idees. Per acabar reconeixent que no tenia resposta. Diuen que els vells es tornen obsessius i tossuts fruit del seu encarcarament físic i mental. Plató fa uns segles i ara Jordi Pujol ens demostren que aquesta regla té les seves excepcions. Implícitament el Gran Timoner català ha reconegut el seu fracàs. No ha estat un timoner encertat, però, això sí, és una gran persona. El president ha sabut imposar l’amor al país a la defensa a ultrança de la seva gestió anterior. 

Dos gran èxits

Seria innoble per la nostra part no reconèixer dos gran encerts de pilotatge: la immersió lingüística, encara que no del tot afermada, i TV3. Aquesta última imposada amb nervi i esquivant la llei espanyola, una actitud que no va saber repetir en l’àmbit econòmic. Dos gran encerts que la ciutadania li haurà d’agrair sempre. 


Som una gran nació

I el Gran Timoner també tenia raó quan deia que ens en sortirem. I ho farem per la ruta que, una mica tard, ara ha assenyalat als nous timoners: la independència. Tenia raó que el nostre poble és una gran nació i com a gran nació ha vist a temps que no hi ha altre camí que la independència. Només amb la independència que ja està a boca de tothom recuperarem els diners que ens furten i la dignitat que ens volen trossejar.