CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Ni jo ni molts de nosaltres. Ni nosaltres ni pràcticament ningú que sàpiga parlar castellà.  I això és una ofensa o un fet constatable? Val a dir que n’hi ha, que tot i conservar el deix andalús, es fan entendre perfectament. Perquè una cosa és el deix andalús, de tots, i l’altra la droperia d’alguns que els fa ometre certs sons i deformar-ne uns altres. Els que ara han practicat l’art de l’escàndol interessat no pertanyen a la segona categoria, però es fan igualment els ofesos per explotar la vena victimista del seu electorat.  

És penós l’espectacle que han donat aquests polítics andalusos. S’hi han posat tots. Comencem pel president Griñan. Segons EuropaPress “ha lamentado…las frases desafortunadas”, que “ hablan peyorativamente de Andalucia”. Li segueix l’insult. “Eso revela un cierto complejo de superioridad que no sé de donde le viene”, referint-se al nostre president. I acaba demanant l’enèssim acte  d’humiliació per part dels catalans sotmesos des de fa 300 anys. “Debe…” què? “Disculparse y explicarse”. Estalvieu-vos de demanar a aquest senyor del PSOE que es miri el vídeo de l’acte del Parlament ni espereu que s’adoni que el president no ataca ni es mofa de ningú sinó que justament fa el contrari, es defensa de les acusacions de Ciutadans i ho fa adduint dades objectives que demostren que el coneixement del castellà dels nostres alumnes és superior al d’altres comunitats de l’Estat. I una d’aquestes dades és que els nostres nens el parlen millor que altres a qui no se’ls entén. És un fet. I si el fet no agrada es canvia el fet, però no s’ataca a qui en fa referència per defensar-se. Dit d’una altra manera: si els pica, que ho esmenin, però que no ataquin el missatger.

I els ha picat de valent perquè, com he dit, s’hi ha ficat tots. El més espectacular, l’ajuntament de Sevilla. ¿Havíeu sentit a dir com són exagerats els del sud? Escolteu l’alcalde. Juan (sense accent en el redactatd’EuropaPress!) Ignacio Zoido “ha exigido a Mas que rectifique y pida disculpas a los niños sevillanos”. Vol dir que aquests nens estan per aquestes coses? Mireu ara quin dramatisme hi posa aquest home: “Ha faltado al respeto a los sevillanos que hablan y entienden (!) igual el idioma como otros 500 millones (posats a exagerar ja no ve de 200 milions més) de personas en todo el mundo” Ampul·lós  aquest andalús. Noi, són com són. I més, conteniu-vos el riure si podeu: “Mas ha ridiculizado la lengua de Gustavo Adolfo Bécquer y Luís Cernuda además del acento de los hermanos Machado o Álvarez Quintero o Federico García Lorca” Després de l’alcalde, evidentment, tot el ple sencer de l’Ajuntament. Ja no ve d’aquí. Al sud tot ha de ser dramàtic. “El Ayuntamiento de Sevilla ha elevado al Pleno municipal una declaración municipal apoyada por PSOE y IU en la que ‘exige’ la presidente Mas que pida disculpas y rectifique.” Tanta famaralla necessita una justificació potent: “Se ha ridiculizado la lengua”… “de más de dos millones de sevillanos y más de 8,5 millones de andaluces.” (Cuanto andalús, mi madre!) Feria riure si no fes plorar o no sapiguéssim que amb aquestes bajanades estan alimentant més i més la catalanofòbia d’efectes sempre econòmicament perniciosos per a nosaltres i beneficiosos pels ploraners del sud.

Que Mas no hauria de provocar tals reaccions? No sóc pas d’aquest parer. Aquí ningú no ha provocat res, ni a ningú que prèviament no estigui sempre disposat sentir-se provocat. Quan una reacció la provoca una falsedat o una afirmació poc curosa o innecessària, evidentment s’ha d’evitar . Però quan l’afirmació de Mas és pura defensa, pura dada objectiva que pot corroborar tota la munió de gent de parla castellana que tampoc els entén, aquí ningú ha d’anar amb tantes filigranes; seria subordinació acomplexada. El problema és seu, són ells els acomplexats. Són ells que se saben incapaços de pronunciar correctament i a qui la taverna matinera els ha fet dropos en el parlar i el treballar.

Quan el polític ha d’acontenta runa clientela determinada, la cosa s’enfonsa en el llot. M’imagino quina és la cliantela d’IU a Andalusia quan el seu portaveu acusa Mas de fer una crítica “soez, grosera y falsamente simpàtica del lenguaje de los sevillanos.”

El senyor Arenas, aquell exministre d’Aznar que afirmava que els catalans ens mengen el pa dels andalusos, entén que Mas ha ofès els andalusos. I tornem-hi amb demanar disculpes “porque todos tenemos sentimientos y nuestro corazoncito”. S’han tornat sentimentals, aquests del PP.

En contrast, la reacció dels gallecs. Mas també els al.ludia en la mateixa frase. Tanmateix la seva reacció ha estat una altra. Simplement ho han considerat un “error”. Només ha entrat a la palestra el seu president, el senyor Alberto Núñez, que s’ha expressat així: “Como nos passa a muchos políticos, a veces cometemos errores y ayer no fue un gran dia para el señor Artur Mas” Això són maneres dignes de mostrar un desacord.

Senyor Mas, vostè té raó en aquest cas i jo tampoc entenc a molts nens andalusos. Per tant, deixi de disculpar-se per qui “s’hagi sentit ferit”; és el seu problema si confonen la política amb un quejío flamenc i la sala de premsa amb un tablao. Senyor Mas, no acoti el cap. Al contrari, exigeixi que es llegeixin el conjunt de la seva afirmació, que la situïn en el context i que callin si no en saben. Que no en saben, senyor Mas. El rigor és una paraula morta en el diccionari de la llengua espanyola, i els del sud no la saben ni llegir.

Com he dit abans, el pitjor del cas, és que tot aquest teatre, aquesta Setmana Santa total que despleguen tot l’any els andalusos, és una arma que fan valdre a l’hora de passar la gran gorra. Quien no llora no mama, diuen. I en saben.