CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Demà l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) tocarà el crostó als partits per la ‘lentitud del procés’. Presentarà la Declaració de Novembre: set punts sobre la data de la consulta, la pregunta, les eleccions europees i la unitat d’acció entre partits i societat civil. Fonts de l’entitat han explicat a VilaWeb que hi ha preocupació per la lentitud del procés sobiranista, fet que els porta a exigir més concreció i passes més valentes cap a l’exercici de l’autodeterminació.

Com dèiem a l’escola de petits, aquests set punts es resumeixen en dos. 

Primer. El contingut de la pregunta. Clara i llisa sobre la independència. És el que tots reclamem des del carrer. També ès l’única fórmula homologable internacionalment i que l’ONU i la UE entenen. Res de preguntes inclusives o sumatòries o còmodes. Rucades. Aquí no hi ha res a inventar. No volem un país normal? Doncs, una pregunta normal!

Segon. Passar per sobre de la legalitat espanyola. Cap acord amb l’Espanya dels desacords, les trompades i la traïdoria. La democràcia és un principi i és ella la que valida les lleis. L’exercici de la democràcia no necessita cap validació legal. Al contrari, les lleis són legítimes en la mesura que són conformes al principi democràtic. Referèndum sí o sí. 

I una addenda. Un afegit. Que ni ICV ni Unió condicionin la pregunta i el procés. ICV són els últims a arribar: si volen sumar-s’hi, que s’amotllin ells. Que no ens invalidin el referèndum imposant una pregunta genèrica. Unió també són quatre gats. Per molt de soroll que faci Duran, el seu pes en la societat és insignificant.Tampoc ha de condicionar res.

Ens ha de preocupar, és clar, la lentitud del procés, però encara més el perill de perversió del procés des de dins.

Espero que demà l’Assemblea Nacional Catalana no ens decepcioni. Si és Assemblea ha de fer-se ressò de la veu del carrer. Si és Nacional, només li val la independència com a pregunta. Si és Catalana, no s’ha de sotmetre a cap llei forana.