CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Conquesta catalana i valenciana que no ha costat poc. Conquesta davant de la UE. Sabíem que demanant al Ministeri, de Blanco o del qui sigui, el resultat seria molt incert. Hem hagut d’anar directament a UE fent que el Ministeri es sentís pressionat des d’Europa. Ho ha fet Ferrmed, un lobby format per institucions i empresaris  valencians, murcians i catalans, amb la inclusió d’algun empresari andalús però no de la Junta, bolcada totalment al Corredor Central i a marginar Catalunya; amb el vicepresident Chaves al front. 

Fins a dia d’ahir, Espanya només havia presentat a Europa un Corredor Central que travessava el Pirineu per l’Aragó, res del Corredor del Mediterrani; va ser el 2003. Hem hagut de vendre el nostre corredor directament a Europa perquè aquesta pressionés Madrid. I Madrid reticent fins ahir mateix com qui diu. Sempre hem d’anar directament a Europa per obviar l’obstacle espanyol. I no fa gràcia, per acostumats que hi estiguem. Són energies que ens hem d’estalviar. Per això necessitem tenir el nostre propi Estat.

Ara hem obviat l’obstacle espanyol, però només a mitges. Sí, Europa ha dictat a Blanco la necessitat del Corredor del Mediterrani i nosaltres tenim el traçat que volíem. Però aquest Corredor Mediterrani ha quedat inclòs en una teranyina esperpèntica de cinc, cinc!, corredors que el Ministeri vol construir per tot l’Estat. Com sempre, Espanya no ha estat capaç d’estalviar-se l’astracanada. Un nyap de cinc corredors ineficients, sense cap mena de vergonya! El Quixot espanyol cavalca de nou i encara no ha entrat a Barcelona a curar-se. I per si algú pensa que l’alterat mental sóc jo i no el senyor Blanco, veieu, veieu, veieu, veieu.

Bé, i això què té que veure amb Catalunya i València? Si el nyap no suposa alterar el nostre traçat, ja s’ho faran, pot pensar algú. Què ens ha d’importar que Espanya segueixi amb les neures de sempre?, Doncs no, ens perjudica i molt. Els cabals de l’Estat s’hauran de repartir en cinc corredors. Què ens en tocarà? L’ajuda europea s’haurà de repartir en cinc corredors, quina engruna li tocarà a Catalunya i València? Tocarà gastar més energies per aconseguir un repartiment just. No vulguem diluir la importància del tema. No vulguem minimitzar la malvolença absoluta dels espanyols per tot el que ens afecta. Recoder no para de repetir que haurem de suar de valent per tenir prioritat en les inversions espanyoles. Però ho fa somiant. Somiant en un pacte fiscal que no ens daran o serà de pa sucat amb oli de girasol. Agafem el brau per les banyes i preguntem-nos amb voluntat de coherència: per què no ens independitzem d’una vegada i ens desfem de tant d’odi espanyol? Que en traiem d’anar constantment batallant amb Espanya quan podríem ser més feliços vivint separats?

Ara ens fumem un porro i ens permetem un cert nivell de deliri. Suposem que Espanya entra en una nova era de racionalitat i eficiència, i deixa de banda els seus objectius nacionalistes. I es bolca generosament en Catalunya i València. Les obres del Corredor comencen per casa nostra i amb un tres i no res els nostres ports es converteixen en els enllaços naturals de les mercaderies provinents d’Àssia  que volen ser introduïdes a Europa. Amics, bàsicament estaríem allà mateix. Hauria estat decidit tot pels espanyols i seguiríem sotmesos a la seva voluntat. Ni en el cas que aquesta ens sigui favorable (sempre a canvi d’alguna cosa), ens hem de sentir satisfets ni ens hem d’acontentar: seguiríem sense decidir res sobre les nostres coses. En un moment determinat podríem ser objecte improbable d’una sobtada generositat espanyola. Però seguiríem sent objecte de generositat. No volem generositat, volem llibertat. 
 
 MES:
RAMON TRAMOSA http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/205235