CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

La tropa de xoc serà Convergència

 “Podria ser que durant aquesta legislatura hi hagués un moment de gran dificultat, que obligués CiU a enfrontar-se a una situació amb una forta càrrega èpica per salvar la personalitat pròpia de Catalunya”. “I si algú que és capaç de guiar aquesta batalla som nosaltres. La tropa de xoc serà la de Convergència”. Jordi Pujol discurs al congrés de Convergència aquest darrer cap de setmana.

Si algú pensa que per a Jordi Pujol ser la tropa de xoc vol dir estar disposat a obrir pas, a desbrossar camins, a fer d’avançada per ampliar l’espai de poder de Catalunya, s’equivoca. Evidentment, aquests són els significats de l’expressió “tropa de xoc”, però en Convergència les coses solen ser molt diferents del que semblen i les paraules també prenen un altre sentit.

A primer cop d’ull, aquestes paraules de JP poden fer pensar que la formació està disposada a fer forat en l’enemic espanyol que ens encalça per totes bandes.  Però llegint atentament el discurs observem que no van per aquí les seves abrandades paraules. Res d’avantguarda, res de fer forat en l’Estat; només pura resistència, pura moral d’aguantar el cop.  El discurs de Pujol enlloc marca la voluntat d’iniciar cap confrontació amb l’Estat espanyol  ni tan sols ens els punts en què aquest ens tenalla. Sí, JP anuncia sonorament  una confrontació amb l’estat, però, no és una confrontació d’iniciativa convergent destinada a  guanyar terreny sinó una confrontació iniciada per l’estat espanyol  i que CiU es veurà obligada enfrontar. Enlloc del discurs s’hi apunta la més mínima voluntat de Convergència per conquistar res, per imposar res, per decidir res (Ai, el dret a decidir!). Enlloc veiem res que ens permeti atribuir a CiU quelcom semblant al que tots entenem per  “tropa de xoc”. Pujol només crida a aguantar un envestida espanyolista que es preveu encara més bel·ligerant que mai. Les paraules, molt grandiloqüents, però sense cap càrrega d’atac, són paraules de pura resistència. Un cop més, CiU usa uns conceptes amb un sentit diferent de l’habitual, però que li serveixen per semblar una cosa i dir-ne o fer una altra. Abans van ser Estat propi, Sobirania i Dret a decidir, ara li ha tocat a “tropa de xoc “ i confrontació.

Però el país necessita una força de xoc de debò, que foradi  l’estructura de l’enemic i ens porti a trencar la seva configuració estatal. Fer front a l’estat espanyol per a aconseguir el nostre propi estat independent. La confrontació, ha de ser la nostra, i la iniciativa, també. La força de xoc  alliberadora és la que es dirigeix directament al trencament amb Espanya. No n’hi ha d’altra.

Pròxim apunt Una punta de llança