Després d’ETA, la independència
ETA va néixer amb un objectiu final clar: la independència per al País Basc. I un objectiu secundari coadjuvant: iniciar una lluita armada contra el règim repressor de Franco. La lluita armada va ser el mitjà amb què en aquell moment van aconseguir la independència la majoria de països colonitzats. Passats els anys, ha desaparegut la repressió franquista i els països europeus que han aconseguit la independència (des dels Bàltics als Balcans) no han hagut de recórrer a les armes. Aquests nous països han obtingut la independència sobre tot gràcies al recolzament internacional.
Arnaldo Otegui i amb ell l’esquerra abetzale han treballat esforçadament per aconseguir que ETA finalment reconegués que aquest era el camí. La Conferència Internacional de Pau del diumenge passat a Sant Sebastià en va ser la plasmació definitiva.
S’ha aconseguit la pau, ara toca la independència. ETA s’havia convertit en obstacle en comptes de mitjà. La massa social que la recolzava havia quedat reduïda a mínims. Per contra, les files de l’independentisme basc, amb Bildu al capdavant, s’han ampliat gràcies, sobre tot, a la seva aposta per la pau. El treball persistent dels independentistes ha seduït la majoria de la població. Aconseguida la pau i aplanat el camí de la reconciliació, tota l’energia de l’esquerra abertzale es podrà concentrar en la independència. És molta força i, per tant, l’aconseguiran aviat.
A més, altres circumstàncies els són favorables. Primera, l’economia espanyola no depèn de la basca. El concert econòmic dels bascos els permet quedar-se amb els seus guanys i Espanya, des de fa trenta anys, ha après a funcionar sense l’aportació basca. Per tant, Espanya econòmicament té ben poc a perdre amb la independència basca. Només se’n pot ressentir el seu orgull nacionalista. Però, en canvi, depèn dels 200.000 milions d’euros que s’emporta de Catalunya. Sense la nostra aportació obligada, Espanya cau en fallida. Ho va dir Montilla, ho sap tothom. Amb nosaltres, Espanya oposarà més resistència.
Segona, en no haver-hi greuge econòmic, els bascos plantegen la independència purament en termes identitaris. Són els que entén millor la comunitat internacional i això els afavoreix. Catalunya planteja la independència tant en clau identitària com econòmica. El greuge econòmic funciona de cap endins, però no l’hem de ventilar cap enfora perquè seria vista com una reacció insolidària d’una regió rica enfront del conjunt pobre.
Quan el País Basc aconsegueixi la independència tindrà la meva entusiasta felicitació i la de més d’un milió de catalans que van votar SÍ a les consultes populars.
Daguer.-
Estic totalment d’acord , ETA tenía dos grans objectius , la lluita armada contra la dictadura franquista, i la independència del seu país. Ara bé , el que no tinc clar és el veritable suport polític que la societat basca va seguir donant a ETA amb règim democràtic. He viscut i treballat a Biscaia , concretament dos anys , i mai vaig tenir la sensació de viure en una societat amb rampells de caire socialista , més aviat es notava una lleugera flaira conservadora , exceptuant algunes demarcacions industrials com Sestao o Baracaldo. El discurs polític d’ETA , és la transformació de la societat basca en un estat socialista (marxista) “pur i dur”. Que una de les finalitats de l’organització política-militar de la ETA , fora la independència , no ho dubto , però…. , amb aquest ideari polític i model de país , els independentistes democràtics, i estaven d’acord ?. El concepte de “lluita armada/terrorisme” , i el objectiu “independència”, quan tots dos van units, o un darrera l’altra, sento grinyolar alguna cosa.
Magí ll*ll