De la UCI a la DUI – Per què ens cal una independència exprés?
Catalunya està a la UCI. Catalunya viu al caire del col·lapse. Ho sentim cada dia a les notícies, als comentaris radiofònics i televisius, a la premsa… Una explicació d’aquest mal mortal que ens ataca el tenim resumit en aquest article de La Vanguàrdia. Els deutes de la Generalitat no es poden pagar i els ingressos estan bloquejats. Fallida tècnica! Tanmateix tenim recursos. Encara. Només cal que els retenim i no els enviem a Madrid. Això només té un nom: independència. Ja avui mateix els ajuntaments poden fer independència fiscal enviant els impostos a la Generalitat. També les universitats i les institucions públiques. I demà declarant-nos unilateralment independents.
Catalunya està al caire del col.lapse i necessita una cura urgent. Ens cal algú que, com el metge d’urgències, condueixi el país a la seva salvació amb decisió i sense dubtes. Algú que amb les seves constants declaracions públiques faci bandera de la necessitat, no de la consulta, sinó de la independència. Algú que quan parli de diàleg amb l’estat digui encara més fort que aquest diàleg nosaltres portem anys intentant-lo i que Espanya sempre l’ha rebutjat. Algú que digui el que s’ha de dir i amb prou contundència perquè tots els catalans i europeus facin seva la nostra necessitat d’independència. Algú que defensi no només el dret de decidir sinó la necessitat d’un estat amb nom propi al món. Artur Mas ho hauria de fer i no ho fa. L’actitud d’Artur Mas està lluny del que es demana a un líder. Si no actua sota els paràmetres que he assenyalat, mai serà creïble i Convergència sempre estarà sota sospita de voler deixar passar temps i podrir un procés que li ha vingut imposat per la pressió popular.
Tots sabem que la salvació consisteix en recuperar els propis recursos tot declarant-nos independents de l’estat que se’ns els apropia. Aquesta decisió és tan urgent com més greu és l’estat del malalt.
I Junqueras, massa pendent del dia a dia, no es posa el país a l’esquena com els bons líders. Encara fa més de professor que de polític. Sota la paraula consulta amaga la independència. Li fa vergonya, encara? Una vegada més és el poble qui té la paraula. El poble ha de forçar la D-U-I. Aquest ha de ser l’objectiu de tots els actes de l’Assemblea. Després de la manifestació de l’Onze de setembre del 2012, qualsevol acte reivindicatiu ha d’anar més enllà de manifestar el desig d’independència. Si no, caurem en el folklore. Ara cal demanar que els polítics actuïn amb caràcter d’urgència. No amb petits passos sinó amb els que la gravetat del país exigeix.
Catalunya està en la Unitat de Cures Intensives, ara només ens val la Declaració Unilateral d’Independència. Per poder disposar de la cura que ens cal, la dels recursos propis. A l’UCI, la DUI.