CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Hi ha pobles que saben castigar qui s’atreveix a menysprear la seva llengua. Hi ha pobles amb dignitat. Si la llibertat no es demana sinó que es pren, la dignitat tampoc es demana, s’exerceix. I s’exerceix atacant, no només defensant. Els pobles lliures són proactius, ataquen quan cal. Em fa l’efecte que nosaltres defensem massa i ataquem poc.

Puerto Rico, diumenge passat, va passar a l’atac. Rick Santorum, un dels precandidats republicans, prometia que Puerto Rico passaria a ser un estat de ple dret de la Unió si acceptava que l’anglès passés a ser la “primera llengua” postergant així la llengua pròpia del territori. La població ha anat a votar aquest diumenge i l’ha  situat on cal: sense ni un dels 20 delegats en joc. Se’ls ha emportat sencers el seu oponent Mitt Romney. Aquest és mormó i Santorum, catòlic com els habitants de l’illa. Però el factor nacional s’ha imposat al religiós; això en un país hispà és molt significatiu.

La lliçó ha estat tan eloqüent que els mitjans internacionals ho han destacat i comentat. Així, France 24 en la seva crònica, que abans fins i tot d’oferir els resultats, fa aquest comentari: “Rick Santorum, que hagués pogut treure profit del vot religiós en una illa de majoria catòlica, ha perdut tota possibilitat de seguir figurant com a precandidat en  les primàries després que la setmana passada declarés que els porto-riquenys, majoritàriament hispanoparlants, havien de fer de l’anglès la seva primera llengua si volien integrar-se a la federació dels EUA.” (“Rick Santorum qui aurait pu tirer profit du vote religieux dans cette île majoritairement catholique, a perdu toute chance de bien figurer aux primaires après en déclarant la semaine dernière que les Portoricains, très hispanophones, devraient faire de l’anglais leur première langue s’ils veulent intégrer la fédération des Etats-Unis d’Amérique.”)

Només la prepotència pot encegar un polític fins a portar-lo a fer una relliscada de tal calibre. De fet Rick Santorum menyspreant la llengua dels portoriquenys s’ha suïcidat. A casa nostra també la prepotència del PP se li pot girar sortosament en contra. Ho deixo com a possibilitat perquè ningú no està prou segur que CiU actuï amb dignitat i no renunciï davant de qualsevol llaminadura que el PP li pengi davant dels ulls. És inaudit, entre molts exemples, que CiU hagi regalat la vicepresidència de la Corporació de Mitjans Audiovisuals als depredadors del català o que el nostre govern no aixequi ni un dit per mantenir el català a les Illes o al País Valencià. A nosaltres, per no sortir aïrats de tanta malvestat indigna, només ens queda esperar que aviat el votant adreci la seva atenció a Solidaritat o que l’Assemblea pressioni suficientment perquè el militant de base de CiU tombi els dirigents. Però per sobre de tot ens queda la voluntat persistent de la gent anònima, com la que diumenge es va aplegar en un flashmob a la plaça de Catalunya de Barcelona per emplenar-la d’estelades i cridar independència.

Atacar la llengua del país no resulta… si el poble no està manipulat pels seus dirigents. 

La llibertat no es demana sinó que es pren i la dignitat tampoc es demana, s’exerceix. Si cal, atacant!