CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

L’atur estructural és i serà superior al 15%. També a Catalunya?

Santiago Niño Becerra a la tertúlia del Fuentes d’avui ha sentenciat que l’atur a l’estat espanyol no baixarà del 15% ni quan es surti de la crisi. És estructural: quan l’economia saltava d’alegria, l’atur espanyol no va baixar del 10%. No hi ha prou oferta de treball. Els altres tertulians no l’han contradit. Sembla que la solució és sortir fora.

Bla, bla, bla. Ningú ha esmentat que a Catalunya, malgrat l’augment de nova població (un milió en deu anys!), sempre ens hem mantingut per sota de la taxa d’atur espanyola. Actualment dos punt menys, abans quatre. Vull dir que el nostre 18% és maco? No. Vull dir que alguna estructura productiva devem tenir millor que fa que sempre estiguem per sota. Tot i estar contagiats per les formes espanyola, tot i estar encadenats en part per les seves estructures i tot i que les lleis espanyoles estan pensades per al seu teixit im-productiu.

Amb un estat propi no és pas difícil imaginar que l’atur disminuiria en picat i ens acostaríem als estàndards europeus. Sens dubte. Però els tertulians de les nostres emissores no volen contemplar aquesta possibilitat, què dic possibilitat, aquesta realitat al nostre abast. Necessitem la independència per a sortir millor de la crisi. Independència és treball i benestar. Ho hem d’explicar, ho hem de proclamar i hem de bastir l’Estat català.

Els castells, nou símbol del país

XXXII Concurs de Castells en el Tàrraco Arena. Entronització definitiva del fet casteller en l’imaginari col.lectiu de Catalunya, de tota Catalunya. TV3 va fer vibrar el país sencer amb la potència dels castells. 

El president Montilla va aparèixer quan s’estava aixecant un cinc de nou. La xiulada va ser eixordadora ,tant que la mainada es va pensar que anava per a ells i no va poder descarregar-lo. Mas també s’h iva deixar veure; molt poca estona. Benach va aguantar més. Héctor Lòpez Bofill va ser l’única persona de la llotja d’autoritats que va quedar-se fins al final.Per si no ho sabíeu, Héctor Lòpez Bofillés el cap de llista de Solidaritat Catalana per a la Independència a la demarcació de Tarragona.

La sardana segueix sent un emblema del país. Una representació noucentista, d’estètica horitzontal, d’equilibri formal. Els castells és la nova ensenya folklòrica que s’afegeix a la sardana. Si aquesta representa el goig festiu serè i harmònic, els castells plasmen la vitalitat del país. Són la insígnia robusta de l’equilibri esforçat, del risc i la gosadia que empenyen l’ascens. En els castells l’èxit mai no és segur perquè cap conquesta no és definitiva: la construcció sempre intenta acostar-se més al cel.   

En ambdues manifestacions, rotllana i pinya, s’hi materialitza la solidaritat del poble, la solidaritat catalana. Necessitem els castell, necessitem la gosadia dels castellers per fer el salt definitiu de la independència que ens farà sortir de la crisi i donarà al país el benestar que es mereix.

Després de la vaga. Lliçó independentista.

Ara toca demanar una renovació dels sindicats perquè de sindicats n’hi ha d’haver. Està en boca de tothom i no cal parlar-ne més.

Toca igualment insistir en millorar la cultura empresarial. És tan o més baixa que la dels treballadors: guanys immediats sense consolidació de les estructures productives. Baixa mentalitat emprenedora, poruga assumpció del risc, fluixa perspectiva exportadora, poc interès per les noves tecnologies, amiguisme, descurada des-educació dels fills…

És una nova visió de país el que pot fer canviar les coses. Visió que no es quedi en la pura gestió del dia a dia sinó que insereixi en un  projecte de futur, consistent i ambiciós. Aquesta nou paradigma de país només pot venir amb una sacsejada prou contundent com és la independència. Nou país, noves estructures, nova ambició, despreniment dels vicis espanyols,nous horitzons.

Nous equips polítics. Aquest projecte nou ha de ser un projecte concebut per gent que hagi reeixit en el camp empresarial i organitzatiu i que sobretot estimi el país. Laporta, Tena i Uriel és el que necessitem.