CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

 La Vanguardia  ens vol enganyar 

Avui La Vanguardia posa un semàfor vermell, de censura, a Ignacio Fernández Toxo de CCOO i a Cándido Méndez d’UGT per la vaga d’ahir. Per quines raons? Perquè la vaga era contraproduent en un país que la productivitat és baixa; no ens podem permetre perdre més hores de treball.

Està clar que el diari està establint una correlació entre hores treballades i productivitat. I és totalment fals. I ho saben: tots els diaris han publicat enquestes europees de productivitat on precisament es ressaltava l’aparent incongruència del fet que a l’estat espanyol es treballa més temps que enlloc i tanmateix la productivitat és baixa. Avui LV ens han volgut confondre, o si ho voleu, ens han volgut enganyar.

Si no han trobat cap més raó per censurar la vaga, haurem de deduir que la vaga ha tingut tota la seva raó de ser.

Sindicats independentistes 

Els necessitem. D’ells ha de sortir el discurs que el nostre model productiu no és l’espanyol i que les nostres necessitats econòmiques no coincideixen amb les espanyoles. Ells han de conduir els nostres treballadors a unes demandes en consonància amb les nostres necessitats. Però sobre tot, els treballadors i empresaris de casa nostra han de ser un motor per a aconseguir la independència que ens aportarà el  benestar econòmic que els catalans ens mereixem.

La nul·la sensibilitat de CCOO i UGT amb el dèficit d’infraestructures de Catalunya, dèficit que hem de patir diàriament els treballadors (i empresaris) i que, a més, dificulta el nostre desenvolupament econòmic, és una demostració fefaent que necessitem uns sindicats nacionals. I forts, Per exemple potenciant la Intersindical CSC.

Nivell baix de cultura empresarial

Quan surt a la palestra el tema del baix nivell productiu, tothom mira cap als treballadors. Llavors toca una vegada més recordar-se del fluix nivell escolar i de la formació professional.

Jo crec que aleshores és el moment també d’esmentar la necessitat de la formació contínua… dels empresaris. M’atreviria a dir, per exemple, que hi ha més coneixement d’informàtica entre els treballadors que entre els directius  de les empreses. Siguem sincers i reconeixem que  la cultura empresarial repercuteix molt més en el nivell productiu que la formació del treballador.

Mare meva, quant ha costat integrar les noves tecnologies a les empreses per més que s’hi hagin escarrassat les Cambres! Percebeu interès en els empresaris per a ampliar i millorar el negoci? Semblen molt més interessats en el diner fàcil, en els guanys a base de rebaixar els costos dels treballadors, que per qualsevol altra via. I la creativitat de l’empresari? I el risc? Als treballadors a vegades els obliguen a posar-se al dia, i als empresaris, qui els obliga? Per què no s’arrisquen més buscar mercats nous a fora? Per què no pressionen per les ajudes financeres tant o més del que fan per abaixar la flexibilitat de contractació? Etc., etc., etc. Aquí està el quid de la productivitat.

Els camps de golfs ahir estaven plens

Jo em pregunto si els comandaments intermedis que ahir omplien els camps de golf (ho van dir al Matí de Catalunya Ràdio) veuran retallat el sou d’octubre com els treballadors que van fer vaga.