24 de setembre. Tenim un parlament de fireta
Cementiri nuclear
A Ascó? Potser sí, potser no. És important sospesar-ne els pros i contres. Però el més important és recordar i exigir que el tema es decideixi a Catalunya, no pas a Espanya. Així ho ha explicitat Héctor Lòpez Bofill en la presentació del document base del programa electoral de Solidaritat Catalana. Laporta ha aprofitat per recordar que el poder del nostre parlament, que no pot decidir res important per al paìs, és nul i l’ha qualificat de “fireta”.
La sobirania nacional es filtra arreu
El sobiranisme ha estat al centre del pregó de la Mercè. Anava a càrrec del poeta Joan Margarit. Escoltem-lo:
‘Potser la necessitat de supervivència, de progrés material i espiritual que té Catalunya en aquest moment crític de canvis en l’equilibri social i econòmic del món fa que avui s’hagi de renunciar al tipus d’unió que fa segles va convenir a les dues parts’, ha reflexionat Margarit. ‘Potser ha arribat el moment d’acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlem, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial’, ha pregonat el poeta.
Joan Margarit no s’havia distingit mai per cap acció ni proclama nacionalista. Per això l’ajuntament socialista l’havia triat. La seva aposta, doncs, és altament reveladora. Extenses capes del país, sobre tot intel.lectuals, han obert definitivament els ulls i la independència se’ls ha revelat com l’únic camí per al nostre futur.
La Factura de la llum
La portaveu de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) ha dit al Matí de CatRàdio que han demant al ministre d’Indústria espanyol el preu del kilowat i sempre han rebut respostes evasives. També ha dit que la tan airejada subhasta del preu de l’energia és una enganyifa perquè s’ho fan entre les mateixes empreses que marquen els preus i també perquè qui produeix i compra la distribució de l’energia és la mateixa empresa. Una enganyifa monumental. Diguem-ho clar. Una xapussa molt a l’espanyola.
La mateixa portaveu recorda que a la Gran Bretanya hi ha una comissió de control que garanteix, per una banda, la competència real entre les empreses, la qualitat del servei, l’ajust dels preus i, per altra, les sancions quan no compleixen.
I en la Catalunya independent? Tindrem l’oportunitat de canviar les coses i d’apropiar-nos els bons models europeus. Segur que el tipus de xanxullos a l’espanyola no es faran. Tindrem l’oportunitat de canviar i ho farem. Necessitem la independència també per això. La nostra societat catalana no admetrà que s’apugi el rebut un 60% en un any com va passar el 2008.