CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

La mala fe de Jordi Mercader a l’AVUI

Es pot errar per ignorància o per mala fe. Jordi Mercader no demostra ignorància, aleshores actua i escriu amb mala fe.

En l’article d’ahir de l’Avui comenta un document de Solidaritat Catalana titulat “Que no ens prenguin el pèl”. I ho fa sense esmentar ni un sol dels arguments de les seves cinc pàgines. Jo l’he llegit i està farcit d’arguments jurídics amb les cites corresponents de la sentència del Tribunal Constitucional. Potser era massa demanar que Jordi Mercader se’ls llegís. Potser s’hi veu incapacitat. La qüestió és que ignorant l’argumentari del document gosa retreure a Laporta que es limiti a demanar-nos un acte de fe en la seva proposta de declaració unilateral d’independència.

Mala fe. Si Mercader prescindeix de la lectura de cinc pàgines d’arguments, no pot, en conseqüència, afirmar que en elles només hi veu una “alegre desqualificació” de les tesis dels altres partits. No, Mercader, no són una desqualificació “alegre”, sinó argumentada.

Mala fe perquè, d’entrada, el document diu explícitament que la declaració unilateral d’independència ha estat avalada pel Tribunal de Justícia de la ONU (La Haia) quan es va posicionar sobre la independència de Kosovo. Aquest era l’argument principal, està a l’inici del document i vostè l’omet en l’article. Mala fe, senyor Jordi Mercader. 

Des de Tarragona amb amor.

El senyor Joan Vidre i Mas en una carta al director del Diari de Tarragona sembla més assabentat que l’articulista de l’AVUI. Aquest és el seu escrit:

“El senyor Wilfredo Espina, en un escrit al Diari, ens diu coses sobre la independència de Catalunya que són de parvulari. M’explico, afirma que «és il·lusòria i fora de la legalitat». Què vol dir això? Interpreto que vol dir que la Constitució actual no ho preveu, i que per aquest fet no és viable ni creïble. El Tribunal de la Haia, tanmateix, diu el contrari, diu que és legal declarar unilateralment la independència, si es fa des d’un Parlament democràticament elegit.

El pecat original de l’escrit és afirmar que la declaració d’independència és un «lema laportista». El senyor Espina no sap que la independència de Catalunya va començar el 12 de setembre de 1714. Després de la desfeta de l’11, els patriotes catalans van començar a remuntar la derrota, com es fa a tots els països normals quan es pateix una invasió. Llavors el senyor Laporta no hi era i avui hi ha milions de catalans que volen recuperar les llibertats i les institucions perdudes, no és només un Laporta, som molts més.”

“Els independentistes estan parlant des de la víscera”

“No des de la raó. No tenen projecte.” Una altra vegada la ignorància mostra el seu atreviment. La ignorància de Xavier Sardà i Mar Jiménez. Per no parlar de la mala bava d’un altre tertulià dels dilluns, en Juan Carlos Girauta periodista de Libertat Digital. Aquests senyors no s’han presentat mai a un míting de Solidaritat ni a una conferència de López Tena per saber el seu projecte i, després, des de la ignorància fan de les seves imaginacions una afirmació contundent. Hi havia moltes més vísceres en les tietas que envoltaven ZP durant la festa de la Rosa que en un míting de Solidaritat Catalana. Hi haurà moltes més vísceres el dia de vaga que en les exposicions detallades de l’espoli fiscal que patim. Aquests tertulians parlen des del desconeixement. Mar Jiménez, vostè que la veig més ben predisposada, vagi un dia al míting de Solidaritat i després parli.

Al cap i a la fi, el que es veu en aquests fòrums és que es comença a parlar de la lesió de Messi i dels correbous i sempre acaba apareixent el tema de la independència.