Llegir que Vilaweb és el sisè diari més llegit en tot l’Estat i el segon dels digitals és una gran notícia. Després de tants anys en què el sobiranisme i també el nacionalisme han tingut dificultats serioses per construir l’espai comunicatiu dels Països Catalans, la irrupció d’Internet ha significat un tomb en la història. Aquesta
Al marge de qualsevol argument tècnic que es pugui donar per rebatre la fiabilitat del web Catalexa, que mostra la llista dels llocs web més visitats, és just reconèixer que es tracta d’una font objectiva. Els paràmetres poden ser inexactes, però aleshores ho són per a tots els elements llistats. Escric això perquè després de
Des de Sobirania i Progrés, Josep Bellet proposa la formació d’una comissió que faci un esborrany d’una Constitució per a Catalunya. Llegiu l’article sencer. Potser sí que un text elaborat des de la societat civil podria acabar irrompent en l’agenda política institucional. No hi ha res a perdre. Però segurament, posats a demanar comissions de
Mentre continuen plovent crítiques a la gestió d’Ernest Maragall, com aquesta de Joan Ventura, aquesta del SEPC, o algunes cartes a l’Avui, alguns diaris electrònics continuen sobredimensionant minúscules banderetes de cotxes oficials per damunt de l’ús de la llengua: "Segons informa La Vanguardia, el conseller de Vicepresidència va defensar així mateix "l’estil propi que volem
Febrer és un mes atípic com ho demostra que no podem parlar amb propietat de la primera o la segona quinzena perquè el mes té tan sols vint-i-vuit dies. La segona quinzena, com la primera, està formada, doncs, per catorze dies. Però, a més, el fet que ahir la Plataforma pel Dret de Decidir presentés
Diumenge la PDD presenta la recollida de signatures. Sobirania i Progrés és a punt de començar també una recollida de signatures. Caldrà veure si s’aprofita l’esforç. Respecte d’aquestes iniciatives i d’altres, avui apareix publicada una carta que vaig enviar a l’Avui. Esperem que els lectors del diari que encara no tenen bloc s’animin a obrir-ne
En la blogosfera sobiranista, aquests són tres valors clau. La constància és inherent al fenomen blocaire. Els qui escrivim cada dia ho fem realitat. La diversificació passa per obrir diverses línies i mantenir-hi la constància. La unitat existeix en l’objectiu final: la plena sobirania. Dimarts passat parlava de les vuit línies obertes en el sobiranisme.
El debat sobre la sobirania continua avançant amb articles com el que Jordi Sànchez va escriure divendres a l’Avui. Certament, això va de debò, i pretendre el retorn a l’estatut del 30 de setembre sembla més aviat una brometa per riure una estona. Com si allò que es qüestiona fos un text. I no és
1. Marc Ferrer2. Alexis Vizcaino3. Sobirania i Progrés4. El PRC5. Moisès Rial6. La Xarxa de Blocs Sobiranistes7. Per un Àgora sobre sobiranisme8. Referèndum és democràcia(i el blocaire Talaiòtic) A continuació una breu descripció. Si me n’he deixat alguna, en demano disculpes i prego que me n’informeu a través dels comentaris mateix, si voleu. Marc Ferrer
Són vint-i-vuit dies perquè no és de traspàs, però seran intensos. Aquest bloc ha començat el mes fent un balanç més que positiu del gener, amb rècord de visites inclòs. El dia 2, primer aniversari (moltes gràcies als qui heu escrit comentaris felicitant-me i disculpeu que no ho faci de manera personalitzada). I per celebrar-ho,
Tot i que hi ha una part del sobiranisme que, com deia recentment Joan Carretero en els seus articles a l’Avui, ha quedat desconcertada i potser fins desil·lusionada, això coincideix amb un rearmament de la societat civil en què té molt a veure Internet, la democratització de l’accés a l’opinió i la velocitat en la
La setmana passada publicava en la sèrie "Referèndum és democràcia" l’opinió d’Hernán Imken, que assegurava que "la mitad de los catalanes son charnegos y no quieren saber nada de autodeterminación y menos aún de secesión". Avui el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Paerticipació publica un estudi sobre el perfil abstencionista que pot semblar que reforci
Alguna cosa deu estar passant a La Vanguardia, però encara no sabem ben bé què és. Primer van fer escriure a Laura Crespo allò de la música en català. Si el bloc de Pasqual Maragall va donar lloc a la campanya "Jo també vull un estat propi", l’article de la Crespo ha donat lloc a
Vilaweb TV ha preparat un reportatge sobre l’augment de l’independentisme a Escòcia. S’hi veu Blair recorrent a les velles estratègies de sempre per evitar allò que democràticament està a punt de succeir després d’una lenta maduració al llarg dels anys: el recurs de la por, l’advertència que tot s’ensorrarà i que els principals perjudicats en
Vilaweb va posar en funcionament una enquesta fa uns dies perquè la gent votés el personatge del 2006, però hi ha un problema. Un problema semblant al que feia referència Víctor Alexandre quan va denunciar la discriminació d’Èric Bertran a les candidatures de Català de l’Any a El Periódico, aquell gran mitjà de comunicació tan