Blog d'en Xavier Mir

Marc Ferrer
El terrassenc és
protagonista d’un nou reportatge de Vilaweb TV. La sentència que
l’obliga a pagar 3.001 euros per saltar al camp de futbol amb una
pancarta és una mostra de dominació nacional via Administració de
Justícia més que cap altra cosa. L’autèntica injustícia, i aquesta té
l’empara de l’Estat espanyol, és que els documents que falten encara
siguin a Salamanca i que ni es plantegi una compensació pels perjudicis
derivats d’aquest fet. Marc Ferrer s’afegeix a una llarga llista
d’excessos de la justícia espanyola. Si l’Estat recolza en aquestes
estructures, la resposta només pot ser la desobediència. Antígona ens
va deixar tot un llegat per recuperar.

Alexis Vizcaino
El masnoví ha arribat ja al diari electrònic El Debat. La notícia que s’hi publica en remarca l’originalitat, que certament és un dels seus atractius. L’altre, com en la campanya "Jo també vull un estat propi", és la senzillesa. Només cal enviar un correu electrònic amb les dades per entrar al mapa. Des del seu bloc podreu anar seguint l’evolució de la proposta. També se n’ha fet ressò l’Això Toca, en Marcús, en Jordi Sàlvia, El Cau del Drac, en Ferran (De Sant Boi al món)…

Sobirania i Progrés
La Plataforma encara la recta final. Des que es va presentar el 4 d’octubre no ha fet gens de soroll. Senzillament, ha anat incorporant les adhesions amb l’objectiu d’arribar a la xifra de 10.000. Ara, quan comenci la recollida de signatures, el debat del referèndum entrarà de ple a la societat. I això, novament, seria una molt bona excusa perquè l’Àgora hi dediqués un programa. No deixaré de demanar-ho fins que em quedi afònic o amb els dits artrítics.

El PRC
"Catalunya, nou estat d’Europa" és el títol de la campanya del PRC, una notícia que també podem llegir a El Debat. El web del partit, però, encara no en diu res. No cal dir que també poden comptar amb el meu suport blocaire. El sobiranisme ha d’apostar per la tranversalitat sense cap mena de dubte.

Moisès Rial
La seva proposta, feta dels de Llibertats, consisteix a publicar els articles als blocs i arreu amb les dues paraules "Maragall dimissió" entre parèntesi i precedint el títol. La mala gestió del conseller Maragall passa per la desinformació de la situació real de la llengua i de els necessitats reals de formació dels nostres estudiants, però també passa per la voluntat d’acontentar el PSOE, segurament forçat per PP i ciutadans a fer demostracions de nacionalisme espanyol. La voluntat que Maragall dimiteixi va més enllà del partidisme. Una de les coses que em van venir al cap quan es va saber la intenció del nostre conseller va ser què en pensaria la malaurada Marta Mata. Avui Tribuna Catalana es refereix al malestar existent al socialisme de base. El conseller s’ha ficat tot solet en un carreró sense sortida, i ara, ni que rectifiqui, ja no hi ha marxa enrere perquè el mal ja està fet. La dimissió és l’única sortida digna, cosa que també es demana des del bloc de la JNC Sabadell, al de Xisco Jaume, el masnoví Isaac Garcia (de qui per cert recomano també l’apunt sobre el nou independentisme)

La Xarxa de Blocs Sobiranistes
A poc a poc es continua construint un espai de comunicació per a l’independentisme transversal en què un secretari general de partit té les mateixes possibilitats comunicatives que un desconegut. Tota la informació i l’opinió independent i rellevant per al sobiranisme té el seu punt de trobada a la XBS. Ja en som 284 i quan en siguem 300 farem festa grossa.

Un Àgora sobre el sobiranisme
Ho apuntava més amunt. La idea va sorgir del bloc Catalunya 2014 i també comença a estendre’s, com es pot veure al bloc de Sílvia Martínez Indústries i caminars. (Per cert, atenció a aquesta excel·lent il·lustradora que aboca també les seves creacions artístiques al bloc.)

Referèndum és democràcia
Malgrat que la falta de temps m’impedeix donar més respostes des d’aquest bloc, la iniciativa de sortir al carrer (o mitjançant correus electrònics) i demanar l’opinió de la gent sobre el dret d’autodeterminació continua endavant. I és que és un dret fonamental poder decidir i un senyal inequívoc de maduresa democràtica demanar l’opinió als ciutadans.

Per acabar, una breu referència al blocaire Talaiòtic, que a banda de ser també un dels altaveus del "Referèndum és democràcia", ha escrit un parell d’articles lloables sobre l’espai comunicatiu català. A Menorca hi tenen un valor blocaire en alça.