En el mateix diari es fan ressò de les paraules de Quim Nadal sobre l’aeroport després de la topada entre Portabella i l’altre Nadal, Manel, sobre el termini d’adjudicació de la terminal d’El Prat. Nadal (Quim) diu que la decisió es prendrà "seguint un criteri econòmic, en cap cas identitari". Perfecte, perquè això vol dir que la identitat espanyola d’Iberia no passarà per davant de la bona aposta d’Star Alliance. Encara a propòsit de l’aeroport, podem llegir això a Tribuna Catalana i això a l’editorial de l’Avui. La societat civil, tant si és nacionalista com si no ho és, augmenta la seva indignació contra la mala gestió de l’Estat: contra el centralisme espanyol, sobirania! I en aquest clam arrossegarà tothom. I si posen pel mig noves loapes, es continuaran aprimant en la contradicció. El país vol i necessita més autogovern, i no acceptarà les cotilles imposades pel nacionalisme espanyol apel·lant a una amenaça sobiranista a la qual ni tan sols reconeixen el dret de manifestar-se. David Miró ho diu al seu article: "De la capacitat de Montilla de fer creïble aquesta opció estratègica
dependrà en bona part el futur de l’autogovern. I potser també el del
PSC."
PS per a Jordi Cabré: escric una llista d’eufemismes (evito pressionar per la sobiranització de CiU des dels meus articles per si em cau el pèl).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt, molt, molt sospitosa la referència de ZP a l’aeroport del Prat del passat diumenge (crec que en va ser el diumenge). Essent conscient de la credibilitat a l’ús que se’n gasta amb els afers catalans, acompanyada, això sí, per la seva col·laboradora, Magdalena Alvarez amb la vaga de l’estiu de l’aeroport, endarreriments d’obres públiques incloses en el pressupost com a inversió en Catalunya, rodalies de Renfe, etc, etc s’ha d’estar molt amatent per a què no tornin burlar-se de nosaltres.
Viure només a la bombolla mediàtica, es viure allunyat de la realitat. Fa pocs dies, al debat setmanal d’en Puigbó, tots els polítics no tenien ni idea dels preus de serveis o bèns que el 70% de la poblaciò consumeix diariàment o molt sovint. Però van a molts programes , fan articles i surten als mèdia. I han perdut totalment el contacte amb la realitat que ocupa i preocupa a molta gent.
Jo serè, potser, fan, hooligan, seguidor del Nàstic, com a equip de futbol, amb delit. Però si vull veure bon futbol, i no vull ser imbècil, hauré de reconèixer que el Barça dels tres darrers anys, per exemple, sap jugar molt millor a futbol, i que està a anys llum, en qualitat, del Nàstic.
El mateix amb els mèdia. A veure, algú pot dir que el Triangle ha estat un setmanari informatiu, i no es veritat. Ha estat un sensacionalista mitjà de xantatage , de difamació, al servei d’una única opció pòlítica sucursalista (la del senyor Montilla), amb subvencions rebudes (Diputació, Ajuntament tripartit, Governs tripartits) escandaloses, en quantitat, superiors a les concedides a l’Avui , a Regió 7, al Nou 9, o a el Punt. I d’informació res. I de venda res. I el Sr. Reixach, de periodista, res de res.Però sempre hi ha persones que, pel que sigui, poden dir i escriure -i es queden tant amples- que el Triangle és "millor mitjà" que l’Avui o el Regio 7. I això no es objectiu. No es veritat. I les tirades d’exemplars ho corroboren.
El mateix amb els mitjans digitals. "El Debat" de l’inclit Sr. Reixach té tanta credibilitat com el seu Triangle. Nomes cal veure els anuncis que "l’acompanyen" habitualment en ambdos negocis privats. Front el Singular Digital, o l’E-Noticies, "El Debat", és el no res de la informació, és el suport a determinats politics o opcions a canvi de diners. Res més. Això no es periodisme, ni digital.
ComRàdio ó Rac105. Està clar, també. Molta bona voluntat, molts anys de finançament de la Diputacio, molts intents d’en Llonch, però l’EGM ho deixa ben clar: la Com Radio no la segueix pràcticament ningu i a la Rac 105 l’escoleten com més va més gent.
I, logicament, acabem aquesta llarga volta per l’entorn, per centrar-nos en aquest viatge a la India. 20 persones a la delegació catalana publica, molts més que a qualsevol altra delegació dels altres 3 Motors, o de Gales i Flandes.
I molt poques, poquisimes empreses catalanes. Menys que a qualsevol de les altres 5 delegacions de països sense estat que hi han anat. Fracàs.
I, deixant de banda les banderes i banderetes. (Però recordin que el Sr.Secretari general del govern Gonzalez s’enfurismava molt més que l’Etoo quan li explicaven que el President català es passejava per Madrid amb un cotxe oficial català i una sola bandera, i no precisament l’espanyola…o sia que el tema no es baladí ni anecdòtic, i menys en relacions internacionals com s’entenen als països civilitzats).
Hi ha algunes premises d’entrada. No es pot fer política internacional sense saber algun dels idiomes de relació internacional. (anglés, o rus, o…). Putin parla perfectament l’anglès, com els liders xinesos, japonesos, o de Lombardia, de Flandes, de Baden-Wurtenberg o d’on siguin.
El Sr. Maragall parlava perfectament diversos idiomes, els més necessaris per a la realció internacional, com també, i es ben conegut, el Sr. Pujol. I els seus directes consellers relacionats amb aquests temes. La Sra. Terron en sap, el Sr. Mas en sap, el Sr. Gasoliba en sap, el Sr. N.Serra en sap, etc., etc.
El que és insolit és no entendre ni parlar l’anglès i exercir de responsable de relacions internacionals fora de la Unió Europea. Ni el President Montilla ni el conseller de la Vicepresidència, Sr. Carod, saben un borrall d’anglès.
La imatge es deplorable. I els interlocutors, després de la reunió fisica, mai més gosaran trucar-los per telèfon bilateralment per a seguir cap tema, si no els entendrien…..
O sia que, cadascu te els seus límits. I a l’igual que el Sr. Etoo mai podrà ser un bon poeta català, però farà altres coses molt bé, ni el Sr. Montilla, ni el Sr. Carod, amb aquest hàndicap concret, no poden tenir responsabilitats de relacions internacionals.
Es l’invent de la sopa d’all, ara?
I per acabar, després del ditiràmbic post sobre la gran politica asiàtica i internacional del govern i del Sr. Carod, baixem potser a la realitat, mirin els diaris de Delhi i el que surt al respecte, i, encara molt més fàcil, no s’amaguin de llegir i posar , tal com fan amb el Debat, un link amb la informació publicada avui a La Vanguardia, el diari més llegit a Catalunya, i feta per un periodista present a Delhi.
La mancança de l’anglès surt. Evident. Watson. I altres coses.
I em dona més confiança la crònica periodística a la Vanguardia, que 50 posts ditiràmbics, a blogs, o al Debat.
La bombolla és una bombolla.No la realitat.
I per a no fer-ho llarg, si em permeten, els hi posaré, en un altre post, la informació que ha publicat avui La Vanguardia al respecte.
Sense cap comentari per part meva.
Crec que s’entén i s’interpreta prou bé, sense ajuts o interferències.
Cordialment,