Tot i que hi ha una part del sobiranisme que, com deia recentment Joan Carretero en els seus articles a l’Avui, ha quedat desconcertada i potser fins desil·lusionada, això coincideix amb un rearmament de la societat civil en què té molt a veure Internet, la democratització de l’accés a l’opinió i la velocitat en la transmissió de continguts i pensament. Entre finals de 2006 i principis de 2007 hem vist com una campanya sorgida del no res, d’una proposta individual i sense cap mena de planificació ni pressupost aconseguia la complicitat de prop de dues-centes persones. Em refereixo, és clar, a la campanya "Jo també vull un estat propi" sorgida d’aquest bloc. En poc temps, aquella campanya ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que actualment s’acosta als 300 blocaires. També hem vist la creació d’E-criteri i el naixement de mitjans com El Singular digital o El demà, a través dels quals la societat civil ha tingut ocasió d’expressar la seva opinió. També hem assistit a la publicació d’alguns articles de referència com els de Joan Solà i Salvador Cardús.
Precisament Cardús es refereix al paper de la societat civil en aquesta entrevista publicada per Tribuna Catalana.
La societat civil dels Països Catalans viu un moment clau justament quan ens acostem al primer aniversari de la manifestació del 18 de febrer i quan la Plataforma Sobirania i Progrés és a punt d’assolir les 10.000 adhesions per començar la recollida de signatures. Amb tots aquests elements en l’ambient, la decisió d’Ernest Maragall ha estat rebuda per la societat amb la mateixa indignació que les agressions del PP. Maragall es podria convertir, contra la seva voluntat, en catalitzador d’una mobilització general com la del 18 de febrer. Caldran, però, grans dosis d’intel·ligència per comprendre que, tot i que els retrets a ERC són lícits, també són inútils si no tenen altre objectiu que fer tornar CiU al govern, quan fa quatre dies que hi va haver eleccions i l’alternativa de CiU no tan sols no va guanyar vots sinó que també en va perdre. És hora que la societat civil protesti com mai, però que ho faci encaminant les seves protestes a l’evident falta de sobirania, i que denunciï ERC pel seu acord de govern, però també CiU per la seva falta d’ambició nacional. Posem el referèndum damunt la taula.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi haurà que posar al temps un partit sobiraniste potent demunt la talula.