Des de Sobirania i Progrés,
Josep Bellet proposa la formació d’una comissió que faci un esborrany d’una Constitució per a Catalunya. Llegiu l’article sencer. Potser sí que un text elaborat des de la societat civil podria acabar irrompent en l’agenda política institucional. No hi ha res a perdre. Però segurament, posats a demanar comissions de la societat civil, seria millor la formació d’una mesa sobiranista que sigui el punt de trobada de tothom, partits inclosos, i que elabori un pla. Carretero ja en demanava un i no és pas la primera veu ni serà la darrera que ho fa. Segurament en els propers mesos, i després que Carod (i amb menys claredat també Mas) posés la via sobiranista damunt la taula, el tema serà el pla sobiranista. De plans se’n poden fer molts, d’idees se’n poden donar moltes, i des d’aquest bloc mateix o des d’altres com el de
Josep Pinyol ja n’han sortit algunes, però no em refereixo a un caldo desorganitzat, sinó al lideratge i al consens. Sabem que aquest lideratge no el pot dur a terme cap partit si volem un moviment transversal, i sabem que l’objectiu és clar: formar un estat propi.
Mentre es va perfilant el pla, hem de conviure amb actituds com la de
Joan Oliver, que capgira les idees com els mitjons en benefici propi. Per ell, la iniciativa de la societat civil no fa sinó demostrar la falta de lideratge del Govern. Com que el Govern no fa res, la gent s’ha de mobilitzar, ve a dir. En canvi abans, quan manava CiU, no calia mobilitzar-se perquè el Govern ja feia bé la feina. Si el país hagués volgut el lideratge d’Artur Mas, els vots absoluts de l’1 de novembre ho haurien reflectit. Com que els resultats van ser els que van ser, potser que ens comencem a plantejar que el problema no és de lideratges sinó de sobirania. Mani qui mani a Catalunya, i mentre ens regim per estatuts, no manarà gaire.
Però la idea més eixelebrada d’Oliver arriba al darrer paràgraf de les seves Engrunes: "Als catalans, que fa molts segles que no tenim un Estat que ens vagi a
favor, ens convé més que les coses importants estiguin en mans
d’empreses privades que no pas en mans públiques." O sigui: abans afavorir la privatització que moure’s per la plena sobirania. No, amic Oliver. Als catalans, que no tenim un estat que ens vagi a favor, el que ens convé és tenir-ne un de propi. La seva col·lega Isabel Clara Simó ja ho va dir el setembre passat des del mateix diari: "Jo també vull un estat propi". Tots podem posar-hi el nostre granet de sorra, uns com a polítics, altres com a blocaires, altres com a columnistes. Per tant, i encara que sigui fora de temporada, el convido a posar com a títol de les seves engrunes la frase "Jo també vull un estat propi". A vegades ens encaboriem perquè no sabem com dir una cosa, perquè ens fa por no saber com reaccionaran els altres, i al cap i a la fi continuem callant per por d’equivocar-nos. Doncs la millor solució si pensem una cosa és dir-ho. Ras i curt. Digui-ho, Sr. Oliver, digui-ho: "Jo també vull un estat propi".
I mentre la ministra demana perdó pel desori de Renfe (més que el perdó, el que volem són els traspassos), i en Nadal diu que no vol problemes, la pressió contra Montilla (que avui és entrevistat a El Punt) creix a la premsa i pertot arreu perquè no té respostes prou contundents davant els despropòsits de l’Estat.
Això de plantejar com si fos una gran cosa una Constitució catalana provoca vergonya aliena. Està bé per passar la tarda i fer-se palles mentals, però sembla mentida que una entitat vinculada a un partit de govern com és Sobirania i Progrés ho promocioni. Que no sap ERC que per reformar la Constitució cal el suport del PSOE…i del PP?. De tots dos a la vegada.
Sisplau no ens prengueu més el pel. Si feu una proposta digueu-nos just a continuació com la penseu tirar endavant. Amb el pit i collons i somiant truites només aconseguirem les 300 persones que es van concentrar el passat cap de setmana amb la Plataforma pel dret a decidir. El tot o res, que ens porta sempre al res si no deixem clar com s’arriba al tot. Prou de friquisme!
Xavier Mir.
La Constitució catalana cal fer-la després de ser independents, abans es una mica perdre el temps.
El que ens cal son eines per lluitar, abans teníem l’Assemblea de Catalunya, ara caldria el mateix, però sense els partits, la societat civil.
Amb tot una altre important eina seria una associació pels drets civils catalans a imatge de la que tenim als EUAEUAEUAEUA.
Per lluitar contra l’estat opressor o contra un estat que no respecta les lleis que te obligació de defensar i son justes i democràtiques.
Cal internacionalitzar el problema , pacíficament però clarament. Quan em pregunten d soc i els hi explico, t’asseguro que els americans- la majoria no saben on cau España, ho entenen perfectament.
Ànim, fas una feina collonuda!
El blogger, amb la seva obsessió, un pel malaltisa, per tot el que escriu en Joan Oliver a l’Avui, avui ens etziba una nova teoria constitucional. Com sempre, pasi el que pasi, es Artur Mas i/o CDC, qui rep. Ja se sap. Es la consigna dels d’ERC, per als numeraris i per als supernumeraris.
Així la demagògia, epl broc gros gros, hi cap tota.
Diu el blogger "Si el país hagués volgut el lideratge d’Artur Mas, els vots absoluts de l’1 de novembre ho haurien reflectit." Que vol dir, que els resultats electorals de 48 diputats per a CiU (guanyadora a 39 de les 41 comarques catalanes, a Barcelona i resta de capitals de provincia i comarclas), front la davallada del Psoe (de 42 a 37 diputats) o d’ERC (de 23 a 21), deixaven clar que el pais no preferia a CiU per a formar govern i liderar el pais?
No fotem.
Quins vots van reflectir que volien en Montilla com a líder? 250.000 menys.
I quins vots van reflectir que volien en Saura o en Carod per a liderar un pais? Menys de la meitat dels obtinguts per l’opcio d’Artur Mas.
Quan es tracta de "fotre" CDC, s’apel.la a la manca de majoria absoluta.
I quan obtenia majoria absoluta CDC, aleshores es demanava un govern ampli, d’ampli consens.
Es allò que diuen els castellans de la seva Edat d’Or, del "gos de l’hort..". Es tracta de ni fer ni deixar fer. Però, ara, amb el premi afegit de dir que es el sentit popular….
Mare nostra del cel, passa mes sovint pel Maresme, si us plau.
Robert, n’estic fins als collons (amb perdó).
N’estic fins als collons de tots els fanàtics vividors de la política que ataqueu amb furor talibà a tothom menys a l’enemic. Si li fotessiu les mateixes ganes al PP o al PSOE ja tindríem més a prop la independència.
N’estic fins als collons de tios com l’Oliver, fariseus que reneguen del sector públic quan n’han estat vivint gran part de la vida.
N’estic fins als collons dels funcionaris del govern anterior tan pragmàtic que fan teràpia de grup tornant a ser tan nacionalistes com quan eren joves i no anaven de bracet amb els pepes.
N’estic fins als collons dels funcionaris del govern actual, que pateixen d’espanyolisme mental i que a sobre estan tan poc preparats per la feina com els del govern anterior.
N’estic fins als collons, en general, de tota aquesta xusma que es dedica a atacar amb més entusiasme als altres catalanistes que a qui toca i no proposen res en positiu.
Aneu a fer de tertulians a la COPE!… (amb perdó)