Generació...

Els ciutadans, a més de pagar pel servei, també fan part de la feina i és voluntària i no remunerada, és una part , primordial i molt important en tot el procés, separar i dipositar-la al seu lloc corresponent.

Àixò és un negoci; el brossaire, concessionari o digues-li com vulguis,  que és qui buida i recull les escombraries de la ciutat,  en fa el negoci i amés en fa pagar el servei a la ciutat. Negoci reciclant els diferents productes de la brossa; vidre, el plàstic,  metalls, el paper, matèria orgànica i rebuig… que torna a ser seleccionat i separat per reutilitzar o incinerar en les diferents plantes, obtenint energia o matèria primera, reciclada.

Els ciutadans fan la feina; dipositar-ho als contenidors corresponents i per comptes de premiar-los, paguen l’impost de brossa,  d’un producte que ja s’en treu rendiment en tot el procés.

– Per què tant de zel, imposant multes als drapaires ocasionals, que ho fan per necessitat?
– Perquè no paguen impostos, ni tenen llicència, o per competència il·lícita?

Seguretat al carrer, càmeres de videovigilancia. Seguretat als serveis cara al públic; locals d’oci, discoteques, museus, transports públics, estacions de ferrocarrils, metro, comerços, banca…

Veient les imatges dels atacs als elements mòbils, contenidors de recollida d’escombraries i als diferents establiments emblemàtics en la darrera manifestació, el dia de la “vaga general” contra les retallades i la reforma laboral, quina implicació poden tenir alguns elements infiltrats amb els emprenyats i mal anomenats anti-sistema, per què qui més qui menys està contra el sistema, si nó és per afavorir la seguretat privada? Seguretat privada, en la cosa publica? Com els manyàs que posaven silicona als panys i després s’oferien per reparar els danys, o quan es trenquin vidres i acte seguit ja hi ha empreses, a punt per reposar els vidres trencats …  Sóc conscient que sona a conspiració, però no em fio de les empreses de seguretat quan reiteradament a sortit en les informacions que en aquestes, als seus consells d’adminstració, propietaris i accionistes majoritaris, hi ha importants personatges vinculats a la ideologia totalitària, facistòide. Les empreses de seguretat, com més precarietat hi ha, més negoci tenen. 

– em sembla que hi ha de tot.

Els que ja n’estan farts i com que no es castiga als culpables de tot aquest enrenou socioeconòmic, és a dir els verdaders responsables, que són els governs, tant del PSOE, com el del PP i els financers, que han tirat de la rifeta de les ajudes europees, que s’agenollen davant del què manen els financers europeus, els que presten i endeuten països, per rebre al seu torn suculents interessos, només és un negoci, és clar. 

Els responsables de la corrupció i els seus negocis particulars, en les grans corporacions, o governs, o els de la construcció o els banquers amb productes financers opacs, i els que manen endeutant-se més del què podien, però ben vist, per qui els hi prestava i mentrestant, anar fent tràfic d’influencies, en benefici propi, construir infrastructures amb diner públic, per beneficiar-se empreses amigues privades, prevaricació i etc..  

Els responsables a l’altre costat del món o a les borses, de l’espoli financer i frau fiscal. 

I els que ja n’estan tips, que no tenen res a perdre, doncs , possiblement, per tenir-los controlats, s’hagin infiltrat individus ben preparats en les tècniques de guerrilla urbana, que l’estat i el govern sap molt bé qui són, possiblement els hagin entrenat ells, com que veuen que per la via del diàleg no s’arregla res, tiren pel camí de la indignació liderats per aquests infiltrats.. on possiblement també hi hagi espontanis, que en la orgia de foc i fum, en la voràgine s’hi afegeix… 

– hi ha de tot!

tot plegat s’han atacat símbols, els grans magatzems, símbol del consumisme, la borsa, els bancs, la cafeteria de simbologia nord-americana o capitalista… 

– no és casualitat oi?

I s’ha aprofitat per acollonir el personal, els manifestant i no manifestants, per desmobilitzar, perquè no es manifesti més, llançant-los gasos lacrimògens…

continuarà…. 

PS: Puntualitzacions, quan dic possiblement els hagin entrenat ells, vull dir, agents que no estan de servei i treballin en privat, és una hipòtesi,  l’entrenament el poden haver fet privadament aquests individus a sou de empreses de seguretat privada. Tot és possible.

GOVERNEM NOSALTRES,
sense capitans, ni dirigents.

#AUTOGESTIO

campi qui pugui!

Benvolgut/benvolguda,

Lamentem comunicar-vos que l’oferta Assessor/a d’Estalvi Energètic a la qual estàveu participant s’ha tancat i no es continuarà amb la seva gestió.

Us emplacem a seguir utilitzant el portal on podreu trobar ofertes que encaixin en el vostre perfil.

Feina Activa

web:

http://feinaactiva.gencat.cat

email:

bustia.feinaactiva.soc@gencat.cat

El Servei d’Ocupació de Catalunya no es fa responsable del contingut i gestió de les ofertes de feina publicades al portal Feina Activa. Si voleu traslladar-nos qualsevol queixa o suggeriment envieu un correu electrònic a:

bustia.feinaactiva.soc@gencat.cat

A les vuit del matí, les parròquies van obrir la majoria ppcatolics, psoeprotestants, esquerramusulmans, centrejueus, troskoburgesos, neomaoistes, anticfalangistes, progreliberals,  programats per la ilusió, van anar a llur missa, combregar deure sagrat,  amb la deessa democracia, segrestada, preservada, pels cardenals, bisbes i esbirros del diner…

“- Mira Paco, si que es lo mismo Rubalcaba que Rajoy;  vamos a cambiar Paco y que te parece si vamos a votar… ah sabes, ya llevas demasio tiempo la chaqueta marrón, hoy ponte  la azul que es mas elegante. – Ppues vale!, Chamaca, me la cambio, lo que tu digas” 

Tots varen perdre.

Un terç de ateus, varem gaudir d’un gran dia, d’un diumenge molt bonic, molt! 

L’un arreglant les seves rampoines, l’altre escrivint, i d’altres al cafè veien els resums de 4-0 del Barça o el robatori al València, no xiulant el penal,  d’altres gaudint-se amb galanteries, o a la plaça emprenyats, jugant a la platja, llegint en un banc sota el sol…

Varem gaudir d’un gran dia d’un diumenge molt bonic, molt!  

Un gran dia