motxilla col·lectiva
Estem condicionats per l’economia, te repercussions socials, la ideologia no hi te res a veure, només el domini del poder, la cobdícia.
Crisi, o el que anomenen crisi, els experts en diuen paradigma, si estant afanyant a explicar-se’l ells mateixos, des de tots els angles possibles.
Estem atrapats en el que uns quants han creat, els que dominen els mercats del deute, endeutar els estats, atrapats en aquest guirigall on els responsables no són visibles, i per increïble que sigui o sembli una conspiració, és el govern real del món, són els qui fan i desfan en el món, els que fan i desfan, els responsables de la guerra econòmica, els senyors de la guerra. Cadascun dels estats s’hi dobleguen. Sí, és un paradigma. El domini del món.
Se senten xiular les bales, es bombardegen països, s’enderroquen dictadors, se’n imposen de nous, es munten estratègies rebels, i apropiar-se dels recursos, petroli, control dels gaseoductes, “pipe line”. L’imperi ataca !!
Ja pots ser un bon professional, pots tenir ètica i sentiments humanistes, o intel·ligència. Creure’t que amb aliances pots canviar les circumstàncies en grups afins, en associacions o partits polítics i pensar que per voluntat popular es pot canviar el futur.
Voler creure en la democràcia, la dama segrestada pel poder.
Somniem, com creure en un més enllà de la realitat.
Tots portem la motxilla col·lectiva, l’esclavatge al poder de la economia.