ja no tinc por, tinc ràbia, ja no tinc feina, no tinc pànic.
ser humans, persones, no zombis, micos ensinistrats, votants anònims, obedients de qui serà el teu botxí o qui t’esclavitzi…
molts quedaran al carrer, moriran o els que vulguin viure hauran de furtar per sobreviure o hauran d’exigir als seus governs o veïns que els ajudin i si aquests no ho fan, o no ho volen fer, s’adonaran que s’hauran de revoltar i sortir de la paràlisi, de sortir de la submisió…
els poderosos volen guerra, volen terroristes, per poder gastar els seus estocs, les seves armes i continuar lucrant-se i obtenir beneficis…
fins quan s’haurà d’aguantar els mafiosos del món, de les multinacionals, i els humans, la humanitat, posar-hi la pobresa i la mort!
només em queda la dignitat i poder estimar…
només em queda la revolta!