ja n’hi ha prou 

Per una finestreta petita ens atén un xicot vestit en bata groga, la llum és tènue i la sala d’espera mig a les fosques…, som al serveid’urgències.

Al cap d’un moment una veu femenina crida el nom. Obra fitxa. Diu que n’h iha per dues hores d’espera. El malalt diu que en altres ocasions l’han atès d’immediat perquè el seu problema, l’al·lèrgia, sovint el deixa sense poder respirar. L’infermera-filtre diu que veurà si el poden atendre abans de ¾ d’hora…

Passen els minuts i el pacient empitjora , vomita, te dolors intestinals intensos, se li comença a inflar el nas, no para de fer mucositats li costa respirar… ja ha passat mitja hora i ja se’m han inflat els collons de veure com no l’atenen i me’n vaig al xicot de la bata groga , aquest m’envia a l’infermera, aquesta no és al seu lloc, quan la localitzo a l’autobús, ho anomeno així, és el corredor on tenen dipositats en cadires de rodes , on es recuperen i observen l’evolució dels pacients que ja han sigut atesos. Gargalls,escopinades, taques de sang i bolquers usats pel terra…

Li explico que el malalt ja li costa respirar, al cap d’un moment, etern, l’atent una metgessa, prescriu a l’infermera que li injecti dues dosis, una d’adrenalina i una altra de un component per fer baixar elssímptomes de l’al·lergia, mentre ho fa li va explicant al pacient quins són els símptomes a tenir en compte, i aquest està tant fet pols que ja no gossa ni riure, ho sap de sobres… l’infermera sense immutar-se continua el seu relat, diu que les mucositats són rinitis, que no te res a veure amb l’al·lergia (la metgessa quan ja li dona l’alta al cap de unes hores recalca que el nas s’obtura al igual que el sistema respiratori) penso que s’ho deu haver estat llegint a Internet mentre esperava l’evolució perquè l’he vist connectada…
Les punyeteres al·lèrgies alimentàries.

Passen els minuts i mentre va evolucionant entre anècdotes com la de’n Martin-Horacio, s’ha dirigit a ell així, d’aspecte Indi baixet, amb el nas afilat, que és també a l’autobús, amb una palangana, bolcada pel terra, vomitat davant tothom. S’aixeca i remuga alguna cosa i es perd per el tombant d’un corredor al cap d’un moment retorna, cerca alguna cosa, mentrestant l’infermera s’ho mira indiferent… li faig una reflexió sobre l’autobús, que és brut i fa fàstic l’olor, li demano que a veure si algú ho pot netejar.. la interrogo si aquesta situació te alguna cosa a veure amb les retallades i diu que no,  que no tenen sala d’observació, però els box estan buits…

L’indi finalment troba la sortida del laberint es planta davant una porta corredissa, s’obra, i desapareix, ja és lliure, per on anat entrant i sortint els sanitaris fumadors, en la foscor de la nit…
Li dic somrient a l’infermera immutable que em sembla que se li ha escapat un pacient i aquesta se’n va, mira i retorna… al cap d’un bon rato veig els segurates parlant entre ells cercant el personatge enqüestió. Penso que un pacient, mentre no li donen l’alta, esta sota la responsabilitat de l’hospital… a més en l’estat que es trobava l’home encara més …

A les dues hores, finalment li donen l’alta a la persona que he acompanyat, estic rumiant una queixa, per l’estat del corredor-autobús…

Lii comento a la metgessa i em diu que estaria bé de fer-ho que se sàpiga en quines condicions han de treballar…

Si la cosa continua així un dia d’aquests prendrem mal i algú haurà de demandar el sistema sanitari per negligència, i en cas greu per homicidi,  llavors els hi costarà més el farciment i els jutjats es col·lapsaran encara més per l’allau de demandes i més caos…

una nit boja

Per una finestreta petita ens atén un xicot vestit en bata groga, la llum és tènue i la sala d’espera és mig a les fosques…, som al servei d’urgències.

Al cap d’un moment una veu femenina crida el nom. Obra fitxa. Diu que n’hi ha per dues hores d’espera.

El malat diu que en altres ocasions l’han atès d’immediat perquè el seu problema, l’al·lèrgia, sovint el deixa sense poder respirar. L’infermera-filtre diu que veurà si el poden atendre abans de ¾d’hora…

Passen els minuts i el pacient empitjora, vomita, te dolors intestinals intensos, se li comença a inflar el nas, no para de fer mucositats, li costa respirar… ja ha passat mitja hora i ja se’m han inflat els collons de veure com no l’atenen i me’n vaig al xicot de la batagroga , aquest m’envia a la infermera, aquesta no és al seu lloc i quan la localitzo a l’autobús, ho anomeno així, és el corredor on tenen dipositats en cadires de rodes , on es recuperen i observen l’evolució dels pacients que ja han sigut atesos. Gargalls, escopinades, taques de sang i bolquers usats pel terra…

Li explico que el malat ja li costa respirar, al cap d’un moment, etern, l’atent una metgessa, prescriu a la infermera que li injecti dues dosis, una d’adrenalina i una altra de un component per fer baixar els símptomes de l’al·lèrgia, mentre ho fa li va explicant al pacient quins són els símptomes a tenir en compte, i aquest està tant fet pols que ja no gossa ni riure, ho sap de sobres… la infermera sense immutar-se continua el seu relat, diu que les mucositats són rinitis, que no te res a veure amb l’al·lèrgia (la metgessa quan ja li dona l’alta al cap de unes hores recalca que el nas s’obtura a l’igual que el sistema respiratori) penso que s’ho deu haver estat llegint a Internet mentre esperava l’evolució perquè l’he vist connectada… Les punyeteres al·lèrgies alimentàries.

Passen els minuts i mentre va evolucionant entre anècdotes com la d’en Martin-Horacio, s’ha dirigit a ell així, d’aspecte Indi baixet, amb el nas afilat, que és també a l’autobús, amb una palangana, bolcada pel terra, vomitat davant tothom. S’aixeca i remuga alguna cosa i es perd per el tombant d’un corredor al cap d’un moment retorna, cerca alguna cosa, mentrestant la infermera s’ho mira indiferent… li faig una reflexió sobre l’autobús, que és brut i fa fàstic l’olor, li demano que a veure si algú ho pot netejar.. la interrogo si aquesta situació té alguna cosa a veure amb les retallades i diu que no, que no tenen sala d’observació, però els box estan buits…

L’indi finalment troba la sortida del laberint es planta davant una porta corredissa, s’obra, i desapareix, ja és lliure, per on anat entrant i sortint els sanitaris fumadors, en la foscor de la nit…

Li dic somrient a la infermera immutable que em sembla que se li ha escapat un pacient i aquesta se’n va, mira i retorna al cap d’un bon rato veig els segurates parlant entre ells cercant el personatge en qüestió. Penso que un pacient, mentre no li donen l’alta, esta sota la responsabilitat de l’hospital… a més en l’estat que es trobava l’home encara és més …

A les dues hores, finalment li donen l’alta a la persona que he acompanyat, estic rumiant una queixa, per l’estat del corredor-autobús…

Li comento a la metgessa i em diu que estaria bé de fer-ho que se sàpiga en quines condicions han de treballar…

Si continua així un dia d’aquests prendrem mal i algú haurà de demandar el sistema sanitari per negligència, en cas greu per homicidi i llavors els hi costarà més el farciment i els jutjats es col·lapsaran encara més per l’allau de demandes i més caos…

una nit boja

algun dia, les cròniques,  diran que en una època va sorgir un moviment idealista on hi havia indignats pacífics, però no van influenciar en res,  només era xerrameca semblant a la dels polítics a qui criticaven, no els hi varen fer cas…  

els índex dels mercats, els interessos dels deutes institucionals, els rescats encoberts, caos…

i va sorgir com del no res la revolució londinenca, els aldarulls varen ser la guspira que els va depassar a tots…


gens de pànic, però, tot semblava virtual, eren vacances

crònica

sembla ser, que ara toca,  consumir idees,  i de prendre consciència ?

Un amic ex-professor de
periodisme, m’envia des de França “Indignez-vous”,  un clam a la revolta no violenta… però el
què m’indigna d’entrada, una vegada llegit, en una hora ho has enllestit, al capdavall
és una manifest, una crida.

Com deia el que m’indigna és que a les llibreries d’aquí
te’n fan pagar 5 € i a França 3 €, que el venen com un pamflet, i aquí com un
llibret.

Em proposen que, em consciencií,
em revolti, em comprometi i que m’organitzi… i passi a l’acció, no violenta

però crec que és un moviment
més, que potser sumi, no ho sé… que pretén una revolta transversal més enllà
de la política…

la revolta es fa per
entregues , el proper pamflet ja és a la venda a França, gràcies senyor Stéphane
Hessel, per ser concret i precís, per remoure, per recordar-nos qui som, per
tocar la consciència…

però només, crec que queda
en això, el consum de les idees, com qui consumeix els seu temps divertint-se davant
una consola jugant a paraules, números, curses o matx de futbol, de tota mena
de pilotes o de pells… virtual.

La generació telemàtica, interactiva
els varem ficar davant una pantalla i s’hi van quedar enganxats consumint bits
mitjançant leds i impulsos elèctrics directes al cervell.

– és que tots s’han tornat ximples, o és que fan l’idiota?

Quin collons de país és aquest que per veu de la ministra, diu que no pagarà els diners que ens pertoquen…  i l’espoli continua i l’altre ministre, el d’aquí respon que es plantarà…

– ja n’estic  tip, i ja s’em acaba el riure d’aquest creuament de missatges, paraules de cara la galeria…  (quina merda de polítics, que no paren de fer el ridícul).
 
– cony! (i ho dic amb to d’emprenyat però amb el somriure) és molt senzill, voteu d’una punyetera vegada, i quan toqui per la independència, majoritariament,
– que és que no ho es veu que ens estant marejant?!

Que no hi haurà concert, i que de totes maneres, dependents o independents ens haurem d’endeutar, perquè el país veí, el que ens te sotmesos, (en vulgar ; agafats pels dallonses) no ens donarà mai res…

I l’altre el ministre de… televisions, diu; que com que a el País Valencià no es veu TV3 ara no es veurà tele-madrid a Castella, doncs mira que és senzill, poder sintonitzar la tdt lliure,  a nivell penínsular, i qui vulgui sintonitza i qui no ho vulgui, doncs no ho fa. Semblen criatures.

Però poca broma, la multa a ACPV, no hi ha jutge que l’aturi… s’han fet la llei a mida i les lleis que són injustes, no s’haurien de complir.

Això és una casa (de putes) sense ordre i que no té aturador…

– apali ! vaaaa…. vinga… no fem més el ronsa, si us plau!

marxem, ja d’una vegada, diguem-los adéu, ja n’hi ha prou!

He llegit atentament l’article d’en Xavier Montanyà, en el – mail obert -, m’ha fet pensar i  m’ha recordat coses de fa molt de temps, que potser hi ha actituds silenciades volgudament,  o no esbrinades a consciència per la quantitat de corrupteles que es podrien esventar. El que suposava destapar-ho en el seu moment i que amb el temps torna a sortir, per enfrontaments entre els lobby del costat fosc que té tota gran ciutat.

Potser tinc molta imaginació, però recordo que a meitat dels anys 70 i principis dels 80 hi havia la llegenda urbana que algun agent de la guàrdia municipal motoritzada controlaven el sector de l’oci nocturn,  concretament els bars de “alterne” i prostíbuls. Potser alguna cosa hi havia del cert i una vegada instituïda la democràcia municipal no es van atrevir o no van poder tallar aquestes pràctiques. Com les d’algun funcionari, guàrdia o inspector de llicències, que tenien negocis en altres sectors com l’ editorial, “pluriempleo” en deien, fent la vista grossa en la seva tasca a canvi d’engruixir el seu patrimoni. Qualcun eren en el rànquing d’editorials figurant com a gran venedor.

la realitat, sempre, pot semblar increïble i molt novel·lesca

darrerament veig que la tendència que ven en la fotografia és de desvergonyiment, erotisme, canalla i frívola…

ahir vaig  passar pel barri de ribera i al carrer Mirallers de Barcelona i vaig veure la resta d’una exposició de fotos, en una botigueta, “the Attic” que l’autora en deia eròtiques però eren més aviat, conceptualment, forçades, falses,  i amb un nivell tècnic ínfim….

em fan somriure, però no deixen de ser infantils…

M’agradaria trobar el costat gracciós, de la noticia que fa pocs dies en que es deia que l’ex-president del govern espanyol José Ma Aznar, ha sigut fitxat com a assessor per la companyia ENDESA amb un sou de 200.000 € a l’any, al igual que en el seu moment va ser fitxat el ex-president del govern, Sr Felipe González  per la companyia Gas Natural.

La meva pregunta és:

– Quins requisits tècnics, s’el va demanar als esmentats senyors per exercir d’assessors en companyies energètiques?

– Oi que ja estan jubilats aquests senyors? Doncs perquè treuen un lloc de treball a una altre persona, si ja cobren la seva pensió?

i lligat amb això avui m’he inscrit a aquesta oferta de treball :

(continua)

——————————————————————————————————–

Detalls de l’oferta

Descripció: 
Comercial gestió de residus. Exp 6 mesos com a comercial sector medi
ambient. Formació mínima batxillerat/FP i formació complementària en
gestió de residus, qualitat o medi ambient. Sou: 12.000-16.800E b/any
(fix) + 2% sobre vendes (variable). Català

——————————————————————————————————–

…i
a les 2,30 de la tarda he rebut una trucada del IMPEM (institut
municipal de promoció econòmica de Mataró) i una senyoreta que; o no
l’he entés bé el nom, o no s’ha identificat i m’ha comentat:

–
He vist el seu currículum que no s’ajusta a la demanda, perquè no
demostra que té la formació en gestió de residus i això és una questió
básica per poder accedir a aquesta oferta.

Li he comentat que he
treballat amb empreses de gestió energetica i medioambiental, en
geotermica concretament i només havia de saber basicament en què
consistia, que per això ja hi havia l’enginyer pertinent a l’hora de donar dades
tècniques, i la formació, per fer de comercial tècnic me la va
donar l’empresa corresponent…

… m’ha contestat, amb una veu de falsa modèstia,
de falsa pena, que a mi em desconcertava i no sabia si,  irritar-me o
petarme de riure… i ella seguia amb la seva veu, …  que ho sentia molt
però aquest era el requisit per poder enviar el meu currículum a
l’empresa…

jo visualitzava una monja dient-me; vosté és molt bona persona, però no pot entrar al cel perquè no va a missa…

–
Quants cursos de residus, de seguretat a l’empresa, de no sé quines
collonades més, impartides per empreses de formació concertades per
aturats , concessionàries de la generalitat, s’hauran de fer per
finalment no obtenir cap mena de feina?

M’he passat més de 25
anys com a gestor comercial, en diferents sectors econòmics; 
publicacions, editors, telemàtica, ergonomia, intermediació, delegat comercial… o com a
emprenedor i m’he hagut, sempre, d’espavilar a trobar la informació i les
empreses en general,  són les que me l’han facilitat, la informació concreta del producte
o servei a promocionar.

uns pocs diuen d’exigir els seus drets amb lleis imposades per fotre la legitimitat de tots!

ja ho deien els avantpassats:
de fora vingueren i de casa ens tragueren 

– quantes sentències s’hauran de dictar i quanta insubmissió, objecció de consciencia, desobediència civil i boicot a les lleis imposades…
per declarar la independència?