Generació...

observes en els informatius, parlen de furts en els contenidors de la brossa i observes passejant pel carrer aquestes persones dins de contenidors, drapaires ocasionals i escoltes la notícia de que la guàrdia urbana els imposa multes. Aparentment roben la matèria prima reciclable, és a dir el material d’intercanvi, material de negoci, el producte; brossa que esdevindrà diners. 
Brossa que s’ha dipositat al contenidor i que l’administració paga o fa negoci amb el concessionari corresponent.

Els ciutadans, a més de pagar pel servei, també fan part de la feina i és voluntària i no remunerada, és una part , primordial i molt important en tot el procés, separar i dipositar-la al seu lloc corresponent.

Àixò és un negoci; el brossaire, concessionari o digues-li com vulguis,  que és qui buida i recull les escombraries de la ciutat,  en fa el negoci i amés en fa pagar el servei a la ciutat. Negoci reciclant els diferents productes de la brossa; vidre, el plàstic,  metalls, el paper, matèria orgànica i rebuig… que torna a ser seleccionat i separat per reutilitzar o incinerar en les diferents plantes, obtenint energia o matèria primera, reciclada.

Els ciutadans fan la feina; dipositar-ho als contenidors corresponents i per comptes de premiar-los, paguen l’impost de brossa,  d’un producte que ja s’en treu rendiment en tot el procés.

– Per què tant de zel, imposant multes als drapaires ocasionals, que ho fan per necessitat?
– Perquè no paguen impostos, ni tenen llicència, o per competència il·lícita?

 
D’això se’n diu cornuts i pagar el beure