Publicat el 4 de desembre de 2011
Marianne
els dirigents, que dirigeixen la gent, és varen empapar bé de Camino, lectura i doctrina programàtica, piadosa, per adults, i de meinkampf lectura i doctrina programàtica, per inútils…
i els seus seguidors, subliminats, micos ensinistrats, que ja no es reconeixen, i ni es recorden de qui són, simis, al servei de la dictadura popular elegida amb el 30 % de la població…
i ja no faré més estadístiques com en aquest post, que vaig escriure fa cinc anys: i amb aquest percentatge què legitimen?
…i com en les velles dictadures, o no tant velles, del segle passat, la del proletariat, la del nacional socialisme, la de la patronal, la del capital, i en aquest, la del glamour, del diner, la dels titulars d’accions de borsa, no tant anònims… …i mentrestant, les divinitats, la deessa democràcia, ja s’ha jubilat a Ítaca, la deessa dictadura ha pres el poder i na Marianne, només és un nom, un mot estrany, que en parlaven els llibres de història i els de literatura…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de societat anònima per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent