– Mare, encara no m’has fet el sopar?, exigeix el Francis a la Maria, la seva mare i cosina meva. Fa dos anys que el Francis, i amb ell la seva dona embarassada, va tornar per viure a casa la seva mare. S’havia quedat a l’atur. Al cap de pocs mesos van tenir la petita Édith i
Retorn a casa els pares. Els joves adults d’avui no els costa gaire tornar. Després d’haver perdut la feina o perquè han engegat obres a casa o a resultes d’un divorci, demanen als seus pares un allotjament provisional. Una novetat dels temps actuals. Una experiència amb moltes textures emocionals. Intensa. Se’n pot sortir enfortit a
Hi ha un discurs “oficial” i feminísticament correcte que escampa que els homes només pensem en el sexe. O si més no que hi pensem molt més, però que molt i molt més, que les dones. No esmento, per al seu descrèdit, aquella xifra per segons que alguna agosarada o agosarat ha deixat anar per
Als 10 anys un tiet, germà del meu pare, va abusar de mi. No vaig poder explicar-ho als pares. Va ser de més gran, després d’una llarga teràpia, que vaig trobar forces per fer-ho. No gaire temps més tard, el meu tiet es suïcidava i el meu pare feia un càncer. Abans de morir no
El psicòleg interromp la conversa amb en Tom posant davant seu una “nube” (n’hauríem de dir un malví). En Tom té quatre anys. Mentre es mira la llaminadura, sent com aquell senyor li diu que se n’anirà uns minuts i que, si mentre ell està sol, no se la menja, després, en tornar, li’n donarà
La meva germana em retreu que sigui la preferida de la meva mare. Què he de fer? Té raó en part. Ella és la gran. La mare l’ha tractada amb brusquedat i no ha parat de de criticar-la. Amb mi, en canvi, tot són bones paraules. Avui dia, les preferències continuen. La meva germana m’ho
Estima amb passió coses, persones i projectes. Potser en sortiràs ferit, però no hi ha altra manera de viure plenament. lllllll Ets dels que creuen tot el que senten? Ets dels que diuen tot el que experimenten? Ets dels que gasten tot el que tenen? Ets del que dormen tot el que poden? Doncs, podries
4 coses que mai es recuperen: La pedra, un cop llançadaLa paraula, un cop ditaL’ocasió, un cop desaprofitadaEl temps, un cop deixat passar. No te’n riguis mai dels somnis dels altres;Qui no té somnis no té gaire res. Parla lentament, però pensa ràpid.Deixa les teves idees en repòs abans de deixar-les anar. Quan perdis, no
Tots els somnis són possibles? Siguem realistes. Hi ha coses que puc canviar i altres que no; desitjos que puc fer meus i altres que estan fora de les meves mans. Per això m’agrada repetir-me sovint aquesta màxima: Tant de bo adquireixi la força per canviar les coses que puc canviar la serenitat per acceptar el que no puc
Viure a duo no és pas senzill. No només he d’estimar l’altre sinó també el tàndem que formo amb ell. Estar-ne orgullós, prendre’n cura, invertir-hi temps i energia, tot restant un mateix… No és pas senzill. Quin lloc ocupa la relació de parella en la meva vida? Si vols esbrinar-ho, et convido, a tu i
Abans, ara i sempre, tothom hi segueix creient. La gent encara pensa que viurà tota la seva vida amb la mateixa persona. Més exactament el 71% dels francesos segons un sondeig de Sofres publicat a l’octubre del 2009. A Catalunya solem donar uns percentatges semblants en aquest tipus d’enquestes. Resultat sorprenent. Perquè sabem que a
Carla, has furgat en el portàtil del teu pare i li has descobert una relació extramatrimonial. Et sembla que la mare no en sap res. A partir d’aquest moment em dius que tot et va malament. Tens 18 anys i vius a casa. Això no hi ajuda. Els teus comentaris sobre el teu pare són
L’Anna Ma ja té els nens a dormir i no té ganes de parlar. Necessita estar sola i sentir. Pren el seu gat sobre els genolls, li manyaga el pèl i deixa que una sensació benefactora i sedant circuli entre ella i l’animal. Ara atura el pensament, ara hi deixa fluir lentament les hores ja
A – No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat.C– No et decideixes per mor de la teva inseguretat D– Et costa prendre decisions per por de prendre riscos No et decideixes perquè per tu és més profitós quedar-se assegut mirant a la vora de
A – No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat.C– No et decideixes per mor de la teva inseguretat Per fi t’has acabat de decidir, però només que t’insinuen una altre possibilitat, ja tornes a dubtar de la teva elecció. Un altre cop