BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
A – No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració
B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat.
C– No et decideixes per mor de la teva inseguretat
D– Et costa prendre decisions per por de prendre riscos
No et decideixes perquè per tu és més profitós quedar-se assegut mirant a la vora de la carretera que afegir-se als caminants? El teu inconscient et dicta que és més prudent veure-les venir que aventurar-se? Per a tu, l’ambició és cosa dolenta i porta a la desgràcia? Fins i tot Déu la castiga, potser?
Sàpigues que escollir inevitablement comporta prendre riscos. És l’única manera d’anar a l’encontre dels propis desitjos més fonamentals. Són aquests desitjos els que conformen la personalitat rica i única.
· Una infància viscuda entre pares depressius i molt ansiosos, perfeccionistes o, en l’extrem oposat, molt competidors poden haver-te inhibit severament. Els missatges que d’ells has rebut tenyeixen de dificultat infranquejable qualsevol decisió que puguis prendre.
· Si eres d’aquests nens, vas estar tot hora pendent de no prendre cap decisió que pogués fer patir encara més els teus pares. Vas anar sempre amb peus de plom per no neguitejar-los encara més.
· Tampoc no era qüestió de equivocar-se en cap decisió mal presa. Millor no prendre-la que veure la censura marcada en la cara d’uns pares perfeccionistes o competitius.
En cada cas la teva postura va ser optar per l’opció menys perillosa, la més estàndard. I així segueixes…
Oblides que prendre riscos, inclús si desemboca en un fracàs, és la sola manera de prendre el comandament de la pròpia vida.
La passivitat no et salva pas de fer eleccions,
passa que les fas sense prendre’n consciència, per l’imperatiu del corrent general. Per això que l’única diferència a tenir en compte és entre riscos excessius i riscos raonables. I un risc raonable no vol pas dir risc nul.
Has d’integrar que un error no és un fracàs definitiu i
que un fracàs no et converteix en un fracassat.
Al contrari, l’ error o el fracàs puntual és una font de coneixement, el trampolí per al proper èxit. Les dificultats enriqueixen.
Com encetar el camí de la presa de decisions?
1. Repassa un dels teus “fracassos” recents. Què vas avaluar malament? Què vas negligir? Què va estar mal planificat? Quins mitjans no vas prendre o no eren adequats?
2. Fes el perfil del teu temor més recurrent. Quins pensaments l’acompanyen? Com et fa visualitzar la situació? I quins estats emocionals susciten aquests pensaments?
3. A qui pertany la petita veu que crida dintre teu:”Atenció, perill!”? Quines situacions infantils hi pots associar? Qui encenia les llums vermelles?
Les respostes que hi trobis t’asserenaran l’ànim i esdevindran els trampolins de noves eleccions. Gràcies a elles podràs gaudir de volades cada cop més altes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!