BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Carla, has furgat en el portàtil del teu pare i li has descobert una relació extramatrimonial. Et sembla que la mare no en sap res. A partir d’aquest moment em dius que tot et va malament. Tens 18 anys i vius a casa. Això no hi ajuda. Els teus comentaris sobre el teu pare són forts i revelen el trasbals emocional pel que estàs passant. Segons tu, el pare “ha destruït la família”.
Calma’t, Carla. Des d’una perspectiva adulta, una relació fora del matrimoni no és pas “terrible”. Són coses que passen. Ho saps ben bé pel que has llegit i vist. Clar que el tema canvia de color quan ens toca de prop; llavores és difícil prendre perspectiva i objectivar-ho.
I fixa’t en el que ara et diré: no som ningú per jutjar aquestes coses des de fora. Ni ens les podem explicar ni podem jutjar-les. Pertanyen a la intimitat de la parella i aquesta ens és totalment desconeguda. És més, ha de ser-ho. Ens agrada imaginar-nos, fills i pares, formant un tot únic. Doncs no. Dintre d’aquest tot familiar hi ha diversos tots: tu en formes un amb les teves relacions i la parella dels pares un altre al que els fills no hi tenen accés. L’idealisme infantil en què ens agrada gronxar-nos ens aparta de la realitat.
Un home o una dona van a “buscar a fora” quan ell o ella no troben en la parella allò que necessiten. No és ni bo ni dolent. No hi ha ni víctima innocent ni dolent culpable. Només hi ha dues persones que són felices juntes o no ho són. Això és tot.
El teu pare, Carla, no “destrueix” cap família. Té un problema amb la seva dona, però això no posa en qüestió el seu paper com a pare; ser marit és una cosa diferent de ser pare. Té una nova amant, no pas una nova filla. Per tant, les filles no teniu cap raó per fer causa comuna amb la vostra mare. Si ho feu, barregeu les coses. Perquè en referir-te al mal “que us ha fet” fas servir un nosaltres que no s’escau. Potser ho sents així, però no aguanta cap argument. La mare és la seva dona i tu la seva filla. Res a veure. Res a comprendre i res a jutjar. El teu pare et segueix estimant igual que sempre.
També està fora de lloc que esmentis l’ amiga com la “porca”. No en saps res ni la coneixes.
En la societat que vivim, encara puc considerar normal la teva reacció. Vull dir que correspon a la manera com se sol comentar aquest tema. És aquest ambient social el que fa que et sentis tan malament. Tothom barreja les coses i tu no pots ser menys. Et demano que reflexionis en el que t’acabo de dir. És la veritat de les coses i, a més, et farà bé. Les deixarà al seu lloc i tu trobaràs la pau que no hauries d’haver perdut. Actualment molts fills ja ho veuen clar i encaren les noves relacions dels seus pares amb normalitat. Com espero que tu ho facis.
Sé que no et serà fàcil perquè aquesta situació t’obliga a sortir de la infància. Intenta veure els teus pares com el que són: un home i una dona que intenten com tothom de viure com poden i ser feliços. Ells no han deixat d’estimar-te. Estima’ls i no els jutgis. I tingues present que a la teva edat el que més t’importa no és la parella dels teus pares sinó la que tu construiràs aviat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Difícil que la filla entengui els consells que li dones. El trasbals emocional de la sensació de trencament no s’evita fàcilment. Malgrat que el pare té una altra dona i no una altra filla, la por i la decepció són quasi imparables. I no crec que sigui una qüestió dels nens només, tot i que el tema evidentment s’agreuja. Però un fill gran també se sentiria malament. És una qüestió educativa i de manera de veure el món. I també de por que trontolli el nostre suposat univers perfecte, la nostra seguretat i estabilitat. També és força difícil que, com a mínim en un primer moment, el fill no es posi de part de la mare enganyada (o a l’inrevés si la situació fos la inversa).
Diria que és un tema ben “xungo”.