Sònia m’aboca una confessió terrible. Té 36 anys i acaba de saber que el seu pare de 64 pateix una malaltia incurable i molt penosa de suportar. El panorama que s’albira per al malalt i la família és terrible. La Sònia se sent desbordada i no creu que pugui ser-li de gran ajuda. Això l’està
“La relació amb el fill s’enverina cada cop més. La feina no acaba de rutllar. Em fa l’efecte que enredo tot el que toco. Les coses no surten com voldria i quan vull redreçar la situació no encerto la manera. Alguna cosa m’està impedint reflexionar serenament, noto un bloqueig interior que no em deixa prendre
– Et felicito per la teva puntualitat. Feia quatre minuts tard a la reunió i, francament, d’entrada em vaig quedar desconcertat. Però em vaig recuperar: – Vols dir que he arribat a l’ hora? – Bé, m’hagués agradat més que haguessis arribat a l’hora en punt. – Un altre dia calcularé millor el temps. Espero que
El burro va davant perquè no s’espanti, ens deien els pares i els mestres quan ens citàvem primer nosaltres mateixos. “Hi vam anar jo, la Marina i l’Oriol”. Incorrecte. Ens van ensenyar a dir: “Hi vam anar la Marina, l’Oriol i jo”. Ara, hi ha moments de comunicació en què el jo ha de prevaldre
Felicitats! La felicitat no existeix. les felicitats, sí. La felicitat es declina en plural. En singular és només una abstracció, res real. La felicitat d’ús són les felicitats viscudes, i són concretes i plurals. El que vivim són momentsde felicitat, no pas la felicitat. Desitjar felicitat, única i total, és emplaçar-se en la quimera, és una
Entre els amics i coneguts havia corregut com la pólvora. L’Alfons, l’ex de la Bea, s’havia embolicat amb l’amiga de tota la vida del seu fill. Aquest té 16 anys i la noia, ja major d’edat, 19. A hores d’ara ja porten un temps vivint junts. De seguida van sorgir les veus censuradores. Esgrimien l’
Eva: “Em trobo en una casa desconeguda amb moltes escales, portes i passadissos amples. La casa està gairebé a les fosques i no puc distingir l’aspecte de l’home amb qui estic tractant de fer l’amor dempeus contra una paret. Emocionalment la situació és molt forta entre altres raons perquè tinc por que algú obri la porta
Adrià: “Estic en una platja. Darrera meu hi veig una escala llarga, obsoleta i fosca. Està envoltada per una cornisa de pedra que condueix al poble. Per ella hi circula molta gent, cosa que m’inspira confiança. Estic nu i acaricio el meu sexe obertament procurant-me plaer. Com levitant, em trasllado amunt i avall dels escalons
Adela: “Somio que camino en un carreró fosc. De sobte dos homes m’atrapen i em llencen en una camioneta. M’embenen els ulls, però jo ni crido ni m’hi oposo. Tot i la por, mantinc la sang freda! En el trajecte els sento parlar amb veu ronca, i riure. Un comença a palpar-me les cuixes mentre
Somnis de zoofília, de violació, d’incest… Alguns somnis posen en escena situacions que mai gosaríem imaginar desperts. Empipadors, ens interpel·len: és que som més perversos que no pensàvem? Ens desperten d’un sobresalt. Els acompanyen una sensació estranya de plaer i disgust, i durant el dia no paren d’envair la imaginació. Per què hem somiat que
El psicòleg observa i atén. Els supervivents a la catàstrofe ferroviària han visitat l’infern i n’estan tornant. Visita llampec i retorn lentíssim. No saben si creure-s’ho. Apagats, suspesos, enduts per un vendaval emocional, no saben on dirigir els seus passos. Uns comencen a deambular per les runes i les restes humanes, atònics, com buscant algun
Miquel, la carta que m’has escrit no és pas la teva. Porta tots els senyals d’un adult. Sens dubte ha estat dictada per la teva mare. Si ara em disposo a contestar-la, és perquè estic preocupat de debò per tu. Els teus pares estan divorciats des que tenies 8 anys i ara n’has complert 12.
Vaig tenir el meu fill de només sis mesos després d’un embaràs “patològic”. La mala sort va voler que al cap de ben poc em tornés a quedar embarassada. Estava horroritzada. I vaig voler avortar. Però al final no vaig acabar de fer el pas. Va néixer el meu segon fill ara fa 4 mesos.
Una investigació recent explica millor el comportament del qui beu alcohol. Tots coneixem la relació entre alcohol i agressivitat. Doncs bé, ara sabem com funciona aquesta relació. No només és deguda a l’afebliment de la capacitat de control. L’alcohol també distorsiona el funcionament cognitiu. Quatre gotes d’alcohol i el món canvia de color. Quin? El
“L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes” La frase s’atribueix a Aristòtil. Per a la majoria de nosaltres aquesta afirmació encara seria més adient referida a l’amor. Viure a l’uníson propulsats pel mateix foc de tendresa i passió. Junts en les coses bones i junts en les dolentes.