La festa és concorreguda i animada. En el moment més àlgid la Victòria fa un a part amb mi. La jove deu tenir uns 30 anys. Va a la psiquiatra sense complexes perquè valora l ‘ajuda que hi pot rebre. Se sent consternada pel que li passa amb la professional. Sent la necessitat que aquesta
El tema arriba al despatx del psicòleg molt poques vegades. Menys de les que es donen en la vida real. I quan arriba ho fa molt tard, la qual cosa constitueix la millor prova de la dificultat de les víctimes per sortir del silenci i buscar ajuda. I quan ho fan, serà perquè creuen que
Doctor, voldria que em curés – Quin és el seu problema? – Sóc un pessimista empedreït. – Però, si vos, senyor meu que preveieu sempre el pitjor, li diu el psicoterapeuta, ho teniu tot a favor per ser feliç! Reflexioni: o les coses tomben malament i vostè estarà radiant en constatar que teníeu raó; o tomben bé, i aleshores
Acudits. El somriure com a mínim està garantit. I us deixondaran l’ànim. Psico. Sobre el món de la psicològica o psiquiàtrica. Recollits de la xarxa. Philippe Brenot, psiquiatra especialista en relacions de parella, explica l’anècdota següent. Estava entrevistant per primer cop una parella que volia salvar el matrimoni in extremis. D’entrada em vaig dirigir a
Queda més bé dir-ne rentrée. Però sóc dels que s’estimen el llenguatge viu de la gent. Sant Tornem-hi, doncs. Tranquils, no penso repetir el que diuen tots els mitjans a propòsit de la tornada a la feina. El que fan dir al psicòleg de torn, vull dir. Això sí, intentaré de complementar-ho. Sense ganes de
Que t’ho passis bé, que et diverteixis! Mira, no et dic pas Que siguis feliç! La fórmula no acaba de convèncer-me. Està bé això de ser feliç, però a mi no m’anima massa. I tu, quan em felicitis, desitgem també que m’ho passi bé, molt bé si vols. Ho prefereixo. Ser feliç no està malament. No
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 En un apunt anterior vaig rebre aquest comentari firmat per JUAY: “Òbviament no tenim la obligació d’explicar als nostres pares quina és la nostra condició sexual, si bé tendeixo a pensar que tenen el dret a saber-ho. Algú que amaga la seva homosexualitat, no es converteix en heterosexual,
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 França. Diari oficial del 6 de maig darrer. A partir d’ara els treballadors francesos, així que detecten en ells un problema d’esgotament en el treball, hauran de dur a terme les mesures pertinents per resoldre’l. Iniciativa important que no ha rebut l’interès dels nostres mitjans. Ni tampoc dels
Ahir a primera hora de la tarda sona el telèfon. L’agafa la meva dona, però no passa ni un segon que estira el braç amb l’aparell a la mà i em fa amb el cap que la trucada és per a mi. – Allô, Narcís? C’est Sylvie. – Bonjour, Sylvie Du Fru? És
Qui em fa la pregunta és l’Adrià, una persona més aviat extravertida, de conversa brillant. Adrià, hi ha moltes maneres de dir als pares la pròpia condició sexual. Enumerar-les no t’ajudarà a eliminar el neguit que t’ha impedit fins ara donar aquest pas. Perquè per això cal contestar prèviament a una altra pregunta. Per què
“Em topo amb un bell amic i em convida a dinar. No en tinc gens de ganes, però no sé inventar-me, per exemple, que he quedat amb una altra persona per motius de feina. No em surt una mentida ni que sigui una fotesa. Això em comporta mals moments, ho reconec.” L’Albert està reconeixent que
Ariadna porta dotze anys casada i té dos fills que la mantenen força ocupada. La fatiga d’alguns dies, la rutina, el desgast emocional de les petites i grans disputes la porta a somiar en el passat. Un amor apassionat, jovenívolament il.lusionat. Ella estudiava dret; ell a l’Institut del Teatre. Estava enlluernada amb un noi desconcertant
“La utopia no és pas allò irrealitzable sinó allò irrealitzat.” Théodore Monod Em diuen a vegades que sóc advocat de causes perdudes. Contesto: No hi ha causes perdudes, hi ha, això sí, causes encara per guanyar. La utopia d’ahir és una realitat avui, diu el meu amic Joan Grau. Cal tenir-ho present per no deixar-se
El cor encara bombeja, oi? Els culers vivim un moment de felicitat especialment intens i rar. Ens toca viure’l. Val la pena. Però si a més a més l’aprofitem per aclarir quatre idees sobre aquesta cosa tan toquejada que és la felicitat, tampoc ens farà mal. Minut 98. La guspira de la il.lusió s’esllanguia i
TV3. Infidels. Arlet descobreix unes cartes d’amor de la seva mare cap a un altre home que no és el seu pare. Se les emporta a casa i les llegeix. Ha entrat a la cambra secreta del santuari. A partir d’aquest moment ja res no serà igual. Els seus pares s’han sexuat als seus ulls.