BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Tots els somnis són possibles? Siguem realistes. Hi ha coses que puc canviar i altres que no; desitjos que puc fer meus i altres que estan fora de les meves mans. Per això m’agrada repetir-me sovint aquesta màxima:
Tant de bo adquireixi
la força per
canviar les coses que puc canviar
la serenitat per acceptar el que no puc
canviar
i la saviesa per discernir entre una cosa i l’altra.
Ara, com que m’inclino a atribuir a la fatalitat
la meva poca implicació en la consecució dels meus desitjos, m’agrada també
llegir aquest comentari de l’actriu Irene
Jacob que actualment representa Je l’aimais en el teatre de l’Atelier de Paris. Aquí el teniu.
“Tots els somnis són possibles. Una frase que podem escoltar arreu i que em porta. Em convida a avaluar-me enfront dels meus desitjos. Enfront dels fracassos també. Aleshores seria tan fàcil abaixar els braços! Però prefereixo interrogar-me a deixar-ho tot en mans del fatalisme i les circumstàncies.
Ho he volgut amb prou forces?
Hi he posat prou de mi perquè el desig es fes real?
Dir-se que tots els somnis són possibles es donar-se la força per prendre el desig amb les pròpies mans per fer-lo viure. És la procés indispensable per a tots els que desitgen canviar les coses tan a escala mundial com a escala personal. M’agrada pensar que igual com per la nit no hi ha censors que vinguin a retallar els meus somnis, de dia només depèn de mi que els desitjos esdevinguin realitats.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada pensar que igual com per la nit no hi ha censors que vinguin a retallar els meus somnis, de dia només depèn de mi perquè els desitjos esdevinguin realitats.”
La llàstima és, que sovint, ens desinflem! Parlo per mi.
Sembla talment que la nostra societat (o si més no, una part d’ella) és cada cop més infantil i sense ambicions i que el fet de tenir somnis i voler aconseguir quelcom a la vida no està gaire bon vist. Em refereixo a ambicions reals, a progressar, no a tenir un cotxe nou o fer un viatge ( o ser un famoset frívol i estúpid). Com si tinguessim “dret” a tot i a queixar-nos si veiem que el món és lleig. No trobes?