L’astre ix per ponent ben d’hora,contemplo el sol com ix i se situa,no hi ha res estrany, tot funcionanormalment, un fascinant espectacle que enamora. La llum retorna ben viaens havia deixat feia una estona només,– om és el temps –i un nou dia anuncia com sempre– ahir també ho va fer- Llum natural escalfa nñesi
1quan la vida sent el triomfcom una borbolla eixampladasense límits, com un globusque se’n va guiat per esma,dels que volen la terra serena. Llavors no se sent cap absència,s’enamora d’un bon poema,de la lírica fragància de la paraula,en lletres de bronze daurades,els raigs del recordtrenquen el silenci i sonoritzenels colors del viure, els passosassenyats i
ABIDALIEstima,la força que t’ha guiaten un viatge per la vidaque has superat,i ara el culer et mima.Esperança,en un futur saludable,el teu cos alliberat del mal,l’amable esperit s’enlairi,ton nom desperti lloança! Grandesa,d’un jugador especial,amb força innata i destresa,amb un ideal d’esport total.I un esperit de gentilesa. Qualitat,de professional de primera,de persona lloada arreu.que creu en Déu
Castell de Miravet Erecte damunt d’un serrall,emana fortalesa, la seguretatd’un control exclusiu de la matèria. Amaga segles infinits de grandesa,reclou idees antigues, vides mundanes,recorda cantars primitius, joglars joganers. La pedra conserva la idea,que serví enrere en el tempscom a noble model,exemple d’un llegat amb vida. Presidint sempre una vall treballosa,on altres mortals coneixien el treball i
Bordaven els cns dins l’hort,amb un llenguatge de guàrdiad’un exemplar company lleial.Abeurava el pagès els pollins,els ànecs i aquell colometque amb el seu vol m’inspiravala recitació d’un bell poema.Passejava una ravera de cordersamb el pastor, sergent d’infanteria,d’un pacífic exèrcit de terraque no lluita, només menjai mai no crea cap problema.Corria el gat davant del ca,trepava
IHereu d’un règim passat, de dècades de silenci i sang, de mort arreu d’un país amb llengua segellada. Per dret de conquesta i de bragueta has regnat sense fer gaire, el treball és cosa de pencaires que es guanyen el pa amb enginy, suor i habilitats humanes. Ni de dretes ni d’esquerres, monarca de l’anar
Amoroses NIT D’AMORNit que experimentes els desigs més salvatgesque provoca el teu cos magestuósi l’aire de les muntanyesi la tele que parla francès. Ens envolten els Alps grandiosos,nosaltres en una vall amagada,hem viscut l’amor moltes vegades,incansables.Ha estat la nit més formosa,més tendra, més amorosa, més…Ha estat…el teu cos solta tendresai engendra escalfor d’ànima i de
AMOROSES TU I JO Camino vora el mar,tancant els ulls,tot somniant,marcant el pas.Trepitjo la fina arenaamb aires de llibertat,m’aparto de tots els malsi respiro la puresa de l’aire.I sóc lliure vora el marmirant la immensitatde l’horitzó tendre i més blauque ens envolta meravellat.I aquella gavinadel solidari volque no para de volar,i que amb les pròpies
AMOROSESISet de viure per tui m’omples dintre meu, ja solitudno sento, ni tan sols anhelni ampla recança,per un passat més estimat.Aneu-vos-en pors! El corque amb plenitud estimai molt dóna, li agrada donarmai no tem les ombres, ni resquan es troba immersen les ones expandiblesd’entregar-se amb totes les forcesa l’ésser volgut. IIEl sol ha matinat, astre
CAVALLS Cavalls, serralada de la història,espill d’una memòria que retratauns temps de sang i cruesa.Quan la metralla esclataesclafa el cos i el cor,d’un jove que combat per ideals,i troba una mort sobtada.Una serra carregada de record,l’idealista que venia del món llunyà,el soldat de lleva, fill de la terra,el jove que sabia per què lluitava,aquell que
ISento la basada d’una tarda angoixosa que em crema,que serà del nostre sinóen el temps amb calor s’engreixai a voltes travessa les barreres del sol?Sento ja embriaguesaprofunda, de camps nus,caminars molt secs que suen,belles primaveres se’n vani estius infernals ens abracen.Criden esparverats uns ocells,ells ja no senten el cantarbell,d’aquell que està content.Sento que fugen les idees,la vida
POEMES DIVERSOS A voltes, em vencen desesperancesde les il·lusions naufragadespels ideals vençuts.De sobtes’encenen els llumsdels cels dels mons,de benaurancesamb colors somniadors,que aparten les fronteresd’hiverns infernalsinstaurats en primaveres,i bec de les aigües més claresllavors. Paraules amoroses sabenconstruir esperancesque tenen bon final,amb viatges de cupido,amb els aires marinsque inspiren les nostres ànimes,a ritme d’onadesi de sals alliçonadores.
I Tonades de sons afinats reomplen les teles del meu cos, penetrenfins al fons del meu enteniment. Miro les alçades altes els estels i les pedres blanques que volen molt ràpid. Diverses llunes ocupen els indrets de les nostàlgies meues i d’altres, ara amb essències perfumades. II De matinet desperten unes plantes ben estranyes, els
A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS No hi havia al país un poeta més proper,cantor del poble i amant de la paraula,composava versos a cames i mamelles,conreava la llengua de la terra.I no hi havia com ell quan enraonavade sexe i de la vida, de la bella poesiaamb accent de València, apitxat parlar,essència d’un poble que resisteix. I
Avui fa 20 anys del traspàs de Vicent Andrés Estellés, un dels grans entre els grans de les nostres lletres. Fill de Burjassot (L’Horta), va crear un estil inconfundible en la seua poètica, que li ha merescut tota mena de distincions literàries i socials. Durant el dia d’avui podrem llegir un munt d’apunts biogràfics seus