Emigdi Subirats i Sebastià

Bordaven els cns dins l’hort,
amb un llenguatge de guàrdia
d’un exemplar company lleial.
Abeurava el pagès els pollins,
els ànecs i aquell colomet
que amb el seu vol m’inspirava
la recitació d’un bell poema.
Passejava una ravera de corders
amb el pastor, sergent d’infanteria,
d’un pacífic exèrcit de terra
que no lluita, només menja
i mai no crea cap problema.
Corria el gat davant del ca,
trepava els arbres de pressa,
després de l’ensurt meulava,
però amb valentia el destí encarava.
Mentre una gallineta ataronjada
bevia aigua fresca de la cisterna,
gaudia de la puresa d’una natura perfecta
i entenia el missatge que jo escrivia. 

Blanca blancor d’esperança
virginal,
d’aquella gavina volant
en la immensitat del mar,
purificant
la seua felicitat
i unida a la vida
de lliure animal
símbol de la pau.
Marcarem el camí
amb la lluna i els estels,
il·luminem la vida
en l’interna foscor
que tot just hem deixat,
aparcat de banda
com el més trist dels infants.

Embarcat en un vaixell a la deriva,
no t’adones del camí
errat de mena que segueixes,
i et sents perdut, no pots trobar l’eixida.
El color blanc de la farina,
de la puresa de les núvies desposades,
t’enganya els ulls de la innocència
primer, i el de la deixadesa
després, en no escoltar les veus
que amb benevolència d’aconsellaven.
Has guanyat quelcom en tastar
la fruita prohibida que anhelaves?
El tremolor et supera el cos
t’aliena la ment, de nosaltres et separa,
t’ajunta a nous trencaclosques
desconeguts, sense solució
i de sobte et dispara
a indrets de foscor en soledat.
Potser ets a temps encara.

Respiro lliure i esnifo l’aire,
em refresca la puresa
de l’extrema olor a garrofer.
Una fragància humida,
que per natural desperta
en mi, sentiments molt humans.
Experimento un desig de deixar
l’ambient urbà, on el quitrà
ennegreix el rostre del terra
i li dóna un regust amarg,
a química colònia descolorida,
desposeïda de natura,
sense origen, sense identitat.
El món tornarà a la vida pura,
l’urbs serà vençuda,
per la pau de viure
i la tranquil·litat de l’ànsia.